Vint anys de servei

L'Anuari Econòmic de La Caixa va calcular que el 2012 hi havia prop de 28.000 bars a Barcelona. Però només l'Heliogàbal ha rebut un Premi Ciutat de Barcelona per la tasca de difusió de la música. Va ser un reconeixement a un treball constant. «En els anys bons hem acollit dos-cents concerts a l'any», calcula el seu director adjunt Miquel Cabal. No obstant, l'Helio no és una sala de concerts. Ni tan sols, un bar musical. Segons diu la llicència, només és un bar-cafeteria.

Aquest mes l'Helio compleix dues dècades d'activitat, que en realitat són 15 anys des que els fundadors de l'Associació Cultural Heliogàbal es van desfer d'aquest local i els propietaris actuals van marcar un nou rumb, el que l'ha convertit en imprescindible aparador per a l'escena local. «La programació cultural és deficitària, però en els anys bons cobríem despeses amb la barra», reconeix Cabal. Els temps han canviat a pitjor, així que ara el bar depèn més de subvencions i patrocinis. Vet aquí la paradoxa:  «Rebem subvencions per una activitat no reconeguda legalment».

Una de les virtuts de l'Helio ha sigut «no imposar un lloguer de sala abusiu», explica Cabal. «Si comissionem un concert, ens quedem un euro o un euro i mig de cada entrada venuda. El grup es queda la resta i no paga lloguer», explica. «Així és en el 80% dels casos. Però si és un grup que no coneixem, ens cobrim les espatlles i els demanem 100 o 120 euros». Són xifres més raonables que les que demanen sales més grans (i amb més despeses) que poden arruïnar una banda incapaç de recuperar aquella inversió.

Dinamitzador i castrador

Precisament aquesta política de lloguer i el seu aforament modest (tot just hi caben 90 persones) fa de l'Helio un agent dinamitzador clau. Però no de tot tipus de grups. Els més sorollosos, els de discurs més conflictiu i els que arrosseguen públics més indomables no hi caben. Cabal ho reconeix i ho lamenta: «Som agent dinamitzador i a la vegada castrador. Ens han obligat a autocensurar-nos. Tot prové de la política de seguretat ciutadana, que acaba restringint les teves possibilitats artístiques». Ja voldria l'Helio programar bandes punkies, de hip-hop o per a públics més joves, però saben que això podria causar més soroll al carrer i acabar perjudicant la seva programació.

Notícies relacionades

Oriol Broggi passa el testimoni amb ‘Refugi’

El món que deixarem als fills

L'Helio ha mimat sempre la relació amb el veïnat. «La Tere, la nostra veïna del costat, ens estima molt. Coneixem els seus fills i els seus néts», celebra. I és que Cabal mai veuria una sala de concerts com una molèstia, sinó com un servei públic per al barri. «Aquesta ciutat està molt necessitada de sales petites. Jo vull poder anar a veure un concert i tornar a casa caminant. Igual que hi ha una biblioteca a Torrent de l'Olla amb Travessera, ha de poder haver-hi una sala en ple barri», reivindica.

Per desgràcia, l'Helio és una excepció. Però, per sort, aguanta i avui celebra el seu vintè aniversari a l'Espai Jove La Fontana (19.00 hores) amb una dotzena de bandes. En totes hi ha músics que han treballat al bar. Entre d'altres, Nueva Vulcano, Joan Colomo, Beach Beach, Mil Pesetas i, és clar, els Sot del mateix Cabal.