Al país de les llibreries

També a París es munten drames quan tanca una llibreria. També allà Amazon és una dura competència i el mercat immobiliari és hostil. Però l'índex de lectura no permet cap mena de comparació amb el nostre, la pirateria és testimonial davant les amenaces punitives i el mercat del llibre digital és ínfim (sabotejat a consciència per les editorials amb una política de preus molt més dura que l'espanyola). Una delegació de l'Icub va mantenir aquest dimecres un parell de reunions per conèixer un altre fet diferencial, les polítiques públiques de suport a les llibreries. Si hi haguessin estat també presents alguns llibreters locals, potser s'haurien sentit com Alicia al país de les meravelles (al veure els números, un gerent municipal segurament s'hauria mirat el rellotge i hauria sortit corrent).

Primera parada a la llibreria Comme un roman... Conversa amb els llibreters, Karine Henry i Xavier Moni, i amb Laura de Heredia, impulsora de l'associació Paris Libraries, amb 102 associades. Els seus primers èxits han sigut crear, al mes de juliol, el dia de les llibreries i una pàgina web en què difonen les seves activitats i en la qual es pot consultar el llibre que es vol, saber a quines llibreries està disponible i encarregar-lo per recollir-lo a la llibreria que prefereixi. «Volíem evitar que el client ens demani un llibre, li diguem que el tindrà al cap de tres o quatre dies i ens respongui que d'acord, que el demana a Amazon, perquè la gent vol tenir-los en 48 hores», explica De Heredia. Sembla difícil que els llibreters catalans, fins i tot els agremiats, es posin d'acord així, però és cert que també han anat més lluny, per exemple, creant una botiga de llibre on line comuna, Liberdrac. «Aquí oferim enllaços des de la nostra web. Comme un roman... tan sols ha venut 40 e-books, a només dos clients, en dos anys», explica Mori.

Exempcions, crèdits...

Notícies relacionades

París i Barcelona, una relació de museu

El Conservatori del Liceu aparta el professor acusat de tocaments a una alumna

Però el viatge al país de les meravelles comença quan els llibreters expliquen les ajudes a què poden optar. Exempcions fiscals si dediquen a salaris almenys el 12% de la seva facturació, subvencions per activitats de promoció de llibres de fons i (estupor) els editors han creat un fons perquè les noves llibreries arrenquin amb un crèdit amb dos anys de carència. A més a més, expliquen, aquesta llibreria de dues plantes, 200 metres quadrats i 26 metres lineals d'aparador està situada en un local municipal, pagant un lloguer a la meitat del preu de mercat.

L'endemà, Didier Dely, director general de la Semaest, una empresa mixta creada per l'Ajuntament de París i les caixes d'estalvis, explica a l'Hôtel de Ville la jugada. Per evitar la desaparició del comerç tradicional, el programa Vital Quartiers, en què s'han invertit 100 milions d'euros, ha acumulat 650 locals propietat de Semaes, adquirits pel dret de retracte o afectant locals perquè no canviïn d'activitat. D'aquests, 60 són llibreries, la qual cosa fa d'aquesta empresa semipública el propietari de la xarxa de llibreries més gran de París. Gràcies a aquest salvavides s'ha frenat el ritme de tancaments. Encara que per beneficiar-se d'aquesta oferta els projectes s'han d'ajustar al que, segons la Semaest, són les llibreries amb futur. A reallotjament de llibreries amb clientela fidel, o molt especialitzades (n'hi ha de filosofia per a infants, meteorologia, street art) o annexes a una editorial. Tampoc sembla gaire viable a Barcelona.