Hombres G, dolç 'revival'

Van començar, fa 30 anys (i un dia), com un joc, per passar-s'ho bé i acostar-se al femení element, i ara que ronden els 50 no sembla que les seves motivacions siguin gaire més elevades, sempre, això sí, amb permís de les seves senyores esposes. Ahir a la nit, al Sant Jordi (amb mitja entrada), van oferir un d'aquests concerts en què s'observa tanta diversió a les localitats com a l'escenari. Un viatge al passat, als anys 80 i primers anys 90, sense excuses ni justificacions, que va començar amb el bateria del grup, Javier Molina, cantant, amb maneres ostentosament afectades, teatrals, la primera estrofa del seu èxit primerenc Venezia.

I així, anant junts fins a Itàlia, passant de la màfia i banyant-nos a la platja, ens endinsem en el boig, a vegades absurd, amb freqüència cursi, món d'Hombres G, enfrontant-nos a El ataque de las chicas cocodrilo (amb una de les seves tornades més rodones) i Lawrence de Arabia. Aquesta, amb ritme de ska, ens va recordar que entre les influències dels seus primers temps hi havia grups com Madness i Bad Manners, una pista ressaltada ahir a la nit pel concurs d'una secció de vent.

Lírica evolucionada

Notícies relacionades

Tornada al “cole” dels teatres de Barcelona: les obres que cal veure en aquest inici de temporada

Els Premis Goya 2026 se celebraran a Barcelona el 28 de febrer

David Summers conserva aquella veu que, segons com, pot semblar repel·lent o potser desvalguda, necessitada d'atencions maternals. Tampoc ha evolucionat en l'art del parlament. Va celebrar que era a Barcelona, «preciosa ciutat que tant estimem», i va presentar Depende de ti, una de les dues cançons noves de l'antologia 30 años y un día, com «un tema molt especial». Pop moderadament edificant, amb un text que apel·la a la responsabilitat adulta. Aquí sí que ha avançat el grup. «Querrán derribarte / No debes asustar-te / Ganar o perder / solo depende de ti». La collita moderna va ser gairebé testimonial: tres cançons del segle XXI d'un total de 27. Me siento bien, del 2010, va ser la millor d'aquestes. Però Hombres G eren allà per convertir la nostàlgia en purpurina, i el passat en un material en què uns milers de persones poguessin sentir-se projectats. Ja no era qüestió de treure's anys: Summers va evocar la seva estrena a Barcelona, a Studio 54, el 1986.

A partir d'aquí, dolça melancolia gestionada amb notable vigor: de Dejad que las niñas se acerquen a mí (opa hostil a Don't worry baby, Beach Boys) a una cançó de garatge, Esta es tu vida, i la balada, «una cançó d'amor molt bonica», Te quiero. I Suéltate el pelo, Visita nuestro bar i Marta tiene un marcapasos rumb a unes propines culminades per Devuélveme a mi chica (Sufre mamón) i la seva declaració d'intencions definitiva: Voy a pasármelo bien. Meta que ahir a la nit van aconseguir una vegada més.