'Amar, beber y cantar', gran últim Resnais.

Alain Resnais

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes de gastronomia

El museu de George Lucas, ¿un homenatge al seu propi ego?

El director francès Alain Resnais, una de les grans figures de la Nouvelle Vague, va morir el març del 2014, amb prou feines un mes després de presentar al festival de Berlín la que seria la seva última pel·lícula, Amar, beber y cantar. No es pot parlar mai de testament quan un autor encara té projectes en cartera i ganes de seguir rodant, però en això es va convertir aquest precís film que és, com els sis o set anteriors del director, una nova reflexió, sempre molt lúdica i enginyosa, sobre el que separa i uneix el cine amb el teatre i l'altra gran disciplina popular que més va fascinar Resnais, el còmic. Amb 92 anys, el director d'Hiroshima mon amour i El año pasado en Marienbad va demostrar que seguia estant en absoluta plenitud de facultats.

Amar, beber y cantar adapta una obra del dramaturg britànic Alan Ayckbourn, a qui Resnais ja va versionar a Smoking/No smoking, el títol que va obrir aquest joc modernista entre cine i teatre, i també a Assumptes privats en llocs públics. La clau és una vegada més la representació i els seus límits: la narrativa cinematogràfica, l'escenari teatral i els fons de còmic es barregen, i ho fan realment molt bé, per explicar-nos les relacions entre tres parelles madures que viuen al comtat de Yorkshire a partir del coneixement de la malaltia que té un amic comú i la realització d'uns assajos teatrals. Els actors habituals de Resnais (la seva companya Sabine Azéma, André Dussollier) fan que el joc sigui encara més precís i més agradable. Q, C,