Els okupes de 'Rent'

Un grup de joves artistes, amenaçats pel desnonament.Expulsats d'una societat que els ha clavat una puntada de peu, intenten mantenir-se  drets i continuar avançant entre les travetes que els posa la vida. Les addiccions, la malaltia, la reivindicació okupa, la mort, les pors, l'esperança... Una història d'avui que ja va avançar fa dues dècades (amb apunts autobiogràfics) Jonathan Larson, el creador  del llibret, la música i les lletres de Rent. El destí va tenyir de tragèdia l'estrena a l'off Broadway: just la nit de l'assaig general, el 24 de gener de 1996, el jove creador moria d'un aneurisma. La parca, tan present en el seu llibret, li va impedir assaborir la glòria: el salt a Broadway i la pluja de premis (inclòs el Pulitzer). Coincidint amb el seu 20è aniversari, Rent arribarà -en la seva primera versió en català- el gener de l'any que ve a la cartellera barcelonina sota la direcció de Daniel Anglès.

Dimecres, en un local d'una antiga fàbrica del Poblenou -«el més semblant al loft novaiorquès dels anys 90 on té lloc l'acció», va observar Anglès-, es va presentar el repartiment de la nova producció, que compta amb la direcció musical de Miquel Tejada i la coreografia d'Òscar Reyes. Nil Bofill, Víctor Arbelo, Albert Bolea, Queralt Albinyana, Anna Herebia, Xavi Navarro i la novell Mireia Òrrit encapçalen un elenc del qual el director se sent «orgullosíssim». «És un musical molt difícil vocalment i que requereix molta veritat en la interpretació. He trobat grans actors i cantants, talents amb passió i compromís», valora Anglès, testimoni i responsable durant gairebé dues dècades de l'auge de talents en el gènere. «Cada vegada el nivell és més alt», constata.

Aquesta vegada entre els elegits hi figuren Albinyana i Herebia, integrants de l'exitosa companyia Dei Furbi que recreen Joanne i Maureen, una parella de lesbianes, i la debutant Òrrit, barcelonina de 19 anys que interpreta la fràgil i «superinsconsciente» Mimi, enganxada a l'heroïna. «Era el meu primer càsting i em van agafar. Em vaig morir d'amor i d'emoció. Vaig plorar molt. Rent és el primer musical que vaig veure, una història molt autèntica, cruel però vitalista», detalla la jove estudiant de l'escola Aules, que dirigeix Anglès.

Va ser el mateix Anglès qui desitjava rescatar un musical en què va ser el protagonista el 1999, en el paper de Mark Cohen. «El contrari de la guerra no és la pau: és la creació», sentencia aquest personatge en la funció i Anglès ho subscriu. Amb cinc professionals (entre ells, Arbelo, Bofill i Tejada), va comprar els drets i es van embarcar en l'arriscada batalla de portar-lo a escena.

Notícies relacionades

Doble mal viatge

La Miró invoca el seu esperit fundacional en el 50è aniversari

«Rent és un clàssic del gènere i conserva la vigència de parlar d'una joventut que lluita per trobar un lloc en una societat que necessita un canvi», explica el responsable. També parla de la sida, malaltia que, encara que ha deixat de ser una sentència de mort, continua sent un estigma. «La gent et diu que és diabètic o celíac, però no que és seropositiu. Encara es considera una plaga».

El musical ronda els 300.000 euros de pressupost i l'anunciada aliança amb Focus (que va publicitar la seva estrena al Condal) no va arribar a bon port. Okuparan una altra sala, amb 900 localitats, encara per revelar. «Volem fer un Rent transgressor, urbà, sense pèls a la llengua, sense limitacions. No un producte comercial», intervé Arbelo, l'Osman de Mar i Cel, que assumirà el paper de Roger Davis, un músic seropositiu atrapat en la culpa. «Encara que es tracten temes molt foscos i extrems, l'obra atrapa perquè és molt vitalista. És una lliçó de superació, un carpe diem absolut. S'ha d'aprendre a viure la  felicitat en el dia a dia. ¡Que la vida és molt fràgil!».