«Ho posem tot del revés»

La Pegatina, un dels grups més internacionals de l'escena catalana, proposa una furiosa i alegre descàrrega en el seu cinquè disc, Revulsiu. «El títol respon al que ens diuen als festivals. Sempre comenten que som un revulsiu perquè és sortir a escena i posar-ho tot del revés», comenta Adrià Salas, cantant i autor de la majoria de les lletres que demà sonaran en directe a la sala Salamandra de l'Hospitalet.

El contagiós i accelerat ritme mestís de les seves cançons en diversos idiomes fan impossible estar-se quiet. «També algunes lletres del disc són mereixedores d'aquest qualificatiu», afegeix Salas. Revulsiu i Una mirada estan marcades per la indignació palpada al carrer aquests últims anys de retallades socials i escàndols polítics. «Les nostres lletres solen ser críptiques però en aquest treball ho són una mica menys. De totes maneres, el que mola és que cadascú interpreti el que vulgui i que cadascú se les faci seves a la seva manera». «Hay tantos que viven del cuento / Del cuento, reparto y me quedo / Y así les va, no van a parar / Nuestras armas no son de verdad / Hay mucha tecla pero mal tocá diuen a Una mirada, peça que té una tornada que diu: Es tan urgente que la gente despierte y que vosotros / os vayáis! os vayáis!

 

Ska-P, que els va portar de teloners al Palau de Vistalegre, col·labora amb ells en aquest combatiu tema que retrata aquells que s'aprofiten d'un càrrec o d'una posició en benefici propi. «És necessari que la gent es vengi dels que ens prenen per tontos, dels que ens ofeguen amb les retallades, dels que ens prenen el pèl: banquers, polítics, poders fàctics...», afirma el cantant de La Pegatina. Però la seva intenció, aclareix, no és fer política: «Ens expressem com a ciutadans i com a persones. Si amb això contribuïm a fer que hi hagi un canvi de xip, millor, però aquesta no és la intenció».

 

Notícies relacionades

Cookie Mueller i la literatura del costat salvatge escrita per dones

Antonio Muñoz Molina, escriptor: "La lectura és un acte de sobirania no mediatitzat per cap tecnologia"

La sombra parla d'algú que, al final de la seva vida, s'adona que l'ha desaprofitat. «Si un no disfruta se'n penedirà. Per disfrutar de la vida s'ha de viure, deixar-se portar, fluir», diu Salas. Però per fer-ho s'ha de ser valent, «tenir la ment oberta i deixar aparcats els prejudicis», recomana. Ells ho han après viatjant pel món i fent centenars de concerts. El seu contacte amb altres cultures queda patent en aquest disc, ple de col·laboracions. Els bosnians Dubioza Kolektiv els acompanyen a Ni chicha ni limoná. «Ha sigut un intercanvi. Ells volien incloure'ns al seu nou disc i nosaltres volíem comptar amb ells en aquest», recorda Salas. A Nada que decir hi col·labora Capitán Cobarde, el cantautor sevillà. Rayden, el raper madrileny, intervé a Celestina, i la rapera canària Miss Maiko col·labora a Apagafuegos. Hanggai, un grup de Mongòlia i els nipons Turtle Island, amb qui van coincidir a la Xina i el Japó, intervenen a Revulsiu. I Oques Grasses apareixen a Bananeres. «Aquest tema parla que les revolucions o els canvis al final els fem a la nostra manera, perquè aquí les coses es fan com en una república bananera», comenta Salas, la cançó del qual bé es podria referir al famós procés i a aquell truncat intent de referèndum que es va fer a Catalunya el dia 9 de novembre passat.

A Revulsiu han tornat a confiar en Marc Parrot com a productor, amb qui ja van treballar l'última vegada. «Ell és capaç de treure'ns emocions i de guiar-nos quan estem bloquejats amb un tema que cadascú vol resoldre d'una manera. Ens ajuda que surtin les idees i a donar-los forma», diu Romain Renard (veu, acordió i teclats), un dels dos integrants francesos d'aquest grup barceloní que fusiona sense complexos tota mena d'estils amb una descàrrega d'energia brutal.