Un febril Crepúsculo

Va reaparèixer, divendres a Almo2bar (dins del Cicle indiscret), Joe Crepúsculo amb el seu estoc de fites pop que porten al deliri motivades minories. Com va cantar el de Sant Joan Despí,  «la canción de nuestra vida / como un rayo que atraviesa las heridas». Vam trobar una nova ració d'aquestes cançons a Nuevos misterios, el seu nou disc, que combina solucions melòdiques aclaparadores amb un explorador tractament dels ritmes i unes lletres amb doble fons. Electro-pop que no es resigna a l'homenatge retro complaent, que expandeix els patrons del ball i l'abast dels textos.

Va obrir la sessió Elsa de Alfonso amb el seu grup, Los Prestigio, amb gent de Doble Pletina, Extraperlo i Beach Beach. Pop amb doble ració de sintetitzadors, dels vuitanta sense dissimular, i amb una pàtina intrigant per la lànguida presència d'Elsa, vulnerable crooner de club amb tendència a un melodrama decaigut. Aquí va destacar Gardenias, de l'epé Desencuentros, entre OMD i el més sensible Battiato electrònic.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

RITME TRIBAL  / Donat que Nuevos  misterios no veurà la llum fins al 18 de maig, Crepúsculo, que va actuar amb l'única companyia de Sergio Pérez (Svper), només va interpretar quatre de les seves cançons. Però quines quatre: Corazón de colmillo, amb el seu apaïsat ritme tribal, obrint el repertori; la majestuosa El reino de la nuez (amb la veu convidada de Svper, Luciana della Villa); aquella bomba tropicalista anomenada A fuego, tot i que sense les veus flamenques del disc, i  La verdad, tan efectiva com un clàssic d'Alaska & Dinarama.

Van esquitxar un repertori que va encadenar tornades i pistes electròniques invasives, del bakalao al reggaeton, amb una intensitat pròpia d'un llarg bis: El día de las medusas, Tus cosas buenas, Suena brillante,  Mi fábrica de baile... ¿Què més fa falta perquè Crepúsculo sigui una estrella?