Anar al contingut

UN SÒLID REFERENT DEL GÈNERE POLICÍAC NÒRDIC

Jo Nesbo, l'il·lusionista

L'autor noruec publica 'El ratpenat', primer cas del seu detectiu Harry Hole

ANNA ABELLA
BARCELONA

L'embrió de l'«intel·ligent, tenaç, intuïtiu» però autodestructiu detectiu Harry Hole es va gestar fa poc més de 18 anys a bord d'un avió entre Oslo i Sydney. Després de 33 hores de viatge que «van donar bastant de si», el seu pare, que anava de vacances a Austràlia, va començar a escriure així que va arribar de nit a l'hotel amb jet lag i va tenir un embaràs fugaç de cinc setmanes. El nadó es va dir El ratpenat (Proa / Roja&Negra) i des d'aleshores ha tingut descendència: nou novel·les d'una sèrie negra que ha venut 24 milions d'exemplars. Aquest pare és Jo Nesbo (Oslo, 1959), referent del policíac nòrdic amb títols com El ninot de neu i El pit-roig, que dimecres va estar escalant «les meravelloses muntanyes de Montserrat» i dijous va viure «entusiasmat» el seu primer Sant Jordi.

El ratpenat, primera novel·la en  què apareix Harry Hole, i que el va convertir en novel·lista, arriba ara a Espanya després d'haver estat ja publicada la majoria de la sèrie. La segona, Escarabats, sortirà al juny, i la novena, Fantasma, a l'octubre. «No havia planejat escriure cap llibre en aquest viatge. Una noia d'una editorial m'havia proposat escriure alguna cosa sobre el meu grup de rock [Di Derre], ja que jo escrivia les lletres de les cançons, però vaig dir que no perquè el que li passava a la banda a les carreteres allà es quedava. I a l'avió vaig començar a pensar en una novel·la negra -rememora-. Ho vaig enviar a l'editorial pensant-me que em dirien 'segueix intentant-ho', però em van dir que volien publicar-ho. Mai m'hauria pensat que 33 hores em canviessin tant la vida».

Aborígens australians

El ratpenat Harry arriba a Austràlia i s'allotja al mateix hotel i la mateixa habitació que Nesbo, només que ell hi ha anat a investigar l'assassinat d'una noruega que pot haver estat violada. «Li posen traves, es mou en arenes movedisses i s'enamora, tot i que la història es dirigeix cap al desastre per les seves debilitats i contradiccions». Explica que va escriure sobre el que va anar veient a Sydney, com «els mites i llegendes aborígens» que va descobrir en un museu. «Era diferent de tot el que jo coneixia. Per entendre-ho: si en una classe hi ha 26 alumnes, els que acabaran a la presó, drogoaddictes o suïcidant-se seran aborígens. Ocupen l'escalafó més baix de la societat. Tenien entre 600 i 2.000 llengües tan diferents entre si com l'anglès i el xinès i avui només en queden tresAllà pots arribar a entendre els blancs perquè volien intentar crear una societat que fos per a tothom, però la seva història és un exemple que el camí que va a l'infern està ple de bones intencions».

Nesbo confessa que de jove feia campana per anar a parlar de llibres i autors com Dostoievski amb els seus amics. Mentre ells somiaven ser escriptors -«tot i que van començar molts llibres que mai van acabar»-, ell pensava ser futbolista professional a Londres. Ara en canvi, sap molt del mal. «El mal que sol aparèixer en la gran literatura és el que hi és però no veus i reflecteix les limitacions i pors dels personatges. El que jo busco als meus llibres és el d'aquella gent que dedica la seva vida a infligir dolor i mal als altres, el sàdic, la balena blanca», com aplica bé a El lleopard «Jo crec que hi ha bona literatura i mala literatura i que, com deia un autor noruec, només és vàlid escriure sobre dues coses, l'amor i la mort», afirma aquest lector de Jim Thompson, que va triar escriure novel·la negra «perquè funciona amb unes convencions que el lector reconeix» i va pensar «que seria més senzill». «La novel·la negra és especial, permet una comunicació íntima amb el lector. Suposa que l'autor el manipula, m'agradava això, ser un mag, un il·lusionista, i treure alguna cosa del barret de copa amb la mà esquerra mentre el lector et mira la dreta. Als lectors vull decebre'ls, alterar-los i donar-los el que no sabien que volien». 

Nesbo treballa ara en una adaptació de Macbeth a la novel·la i en una aventura metaliterària sobre un escriptor fictici. ¿Hi haurà Harry Hole per a estona? «No ho sé, bé, ho sé però no ho diré. Sé que no viurà eternament i que quan deixi d'existir no ressuscitarà». 

Temes: Jo Nesbo Llibres