Els Catarres exploten el seu 'Big Bang' al Sant Jordi Club

Els Catarres estan donant els últims tocs al seu directe perquè no falli res en la presentació del seu nou disc Big Bang al Sant Jordi Club aquesta nit. Els autors de cançons tan populars com Jenifer i Vull estar amb tu tenen ganes de veure com reacciona el públic a les seves noves peces. A diferència d'altres concerts, ara porten una part tècnica més complexa, amb més instruments i més equip de llums.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Si la teoria del Big Bang explica l'expansió de l'univers, en el Big Bang d'Els Catarres l'única cosa que s'expandeix és el seu so. En el seu tercer disc el grup sorgit entre el Vallès Oriental i Osona -el nucli del grup el formen el cantant i guitarrista Èric Vergés, l'acordionista Jan Riera i la contrabaixista Roser Cruells- segueix apostant per cançons vitals i alegres que animen a ballar. Però també compta amb temes reivindicatius com El setge, un himne independentista que encendrà els cors dels que somien a viure en un país diferent. Res a veure aquesta lletra amb l'humor de Jenifer, aquella història d'un catalanista de pro que s'enamora d'una choni de Castefa. «Li devem molt a Jenifer. Ens ho ha donat tot perquè tothom la coneix. Té aquella màgia per connectar amb la gent», comenten.

A diferència del seu primer treball que tenia un so molt cru i del segon, Postals, que va ser més elaborat i en què van incloure bateria i altres instruments, aquest tercer àlbum sona molt més contundent. «Aquesta vegada hem tingut molt temps per elaborar el disc», expliquen. «Buscàvem un so pròxim al del directe, potent», assenyalen. La cançó preferida de Riera és Sota la llum del sol. «La idea d'aquesta cançó se'm va acudir en un moment i tot va encaixar a la perfecció», recorda l'autor d'aquesta melodia optimista. Parlar de sentiments, de vivències personals o pròximes i reflectir escenes quotidianes és el que li agrada. En aquest sentit, Big Bang segueix la línia dels àlbums anteriors. El disc, que desborda optimisme i bon rotllo, acaba de forma molt diferent amb Gandia, 1914. Es tracta d'una delicada i sentida peça que Vergés dedica a la seva àvia, morta l'any passat.