«Riure't de coses com ETA és alliberador»

El director de Pagafantas i No controles, i coguionista del gran èxit Ocho apellidos vascos, es posa seriós, encara que menys del que es podria imaginar. Ficciona a Negociador els intents del Govern de Zapatero per firmar un acord de pau amb els representants d'ETA Josu Ternera i Thierry. Jesús Eguiguren, llavors president dels socialistes bascos, va ser el mediador, i el protagonista d'aquesta història cuinada amb molt humor.

-Fer riure amb un assumpte tan delicat. ¡Vostè s'atreveix amb tot!

 

-Riure't d'aquestes coses resulta alliberador. Vaig llegir molt sobre l'assumpte i no vaig voler tocar estrictament les negociacions, em van interessar els detalls petits i quotidians. Creia que seria un procés molt solemne i calculat, i en absolut, el factor humà va pesar molt. Em vaig centrar en ell. Jo no crec en els herois, odio l'èpica, m'interessa més la cara patètica i ridícula, el dia a dia.

-¿Què hi ha de real?

-Crec que l'esperit de la negociació, a part de coses increïbles que van passar, com que a Eguiguren els mediadors internacionals el van confondre amb l'etarra, que era un desastre amb el mòbil, que la traductora un dia no es va presentar...

-Dibuixa un Eguiguren [fantàstic Ramón Barea] entranyable, empàtic, a vegades patètic.

-No hi ha una imitació però si un toc d'aquest halo abstret, d'anar al seu rotllo, informal. Barea li va donar un punt de tendresa, d'humanitat. En el guió era més fred, més tècnic. El que estava clar eren els seus intents pel diàleg. No hi ha un posicionament a la pel·lícula, l'únic és aquesta aposta pel diàleg.

-Carlos Areces és el dolent, Thierry. ¿Com s'ho va prendre?

 

-Tot i que fa molta comèdia, està habituat a papers extrems. Ha sigut Franco diversos cops. Buscava algú que d'entrada semblés amable, planer, però que de sobte fes un clic i fos superviolent, que et glacés la sang.

-¿Així era Thierry?

-El que més em va cridar l'atenció del que vaig llegir era que hi havia dos bàndols, els que defensaven el diàleg i la vella guàrdia, i que mentre Josu Ternera apareixia com el dur, era el que més sentit comú tenia. I amb Thierry passava al contrari.

-Si visqués, ¿la pel·lícula seria possible?

-No. La pel·lícula és hereva de la situació de calma que viu el País Basc. Fa deu anys hauria sigut impensable. Al Festival de Sant Sebastià pensàvem que s'armaria amb aquest film i el de Lasa y Zabala. I res. La societat basca ha madurat molt. Hi ha un cansament del fet d'encasellar les persones pel diari que porten sota el braç...

-Ja fa 12 anys es van atrevir amb Vaya semanita. 

-El vam començar coincidint amb una treva que després es va trencar. Era atrevit, sí, i ens ha donat confiança per a aquest projecte, que va més enllà. Allà eren gags i aquest és seriós i més realista, però tenen en comú tractar la quotidianitat amb humor.

-I en aquesa quotidianitat tocava compartir pupitre, taula... amb etarres.

-Era normal tenir coneguts simpatitzants d'ETA. Això et porta a la reflexió. No són robots, no són assassins i punt. Hi ha un component molt complex, són éssers humans amb idees atroces.

-¿Hi ha d'haver límits en l'humor? 

-La línia entre l'humor i la indignació és molt fina. Es parla molt de la llibertat d'expressió però no de la capacitat d'ofensa. És qüestió de sentit comú. També del consumidor: no compris un producte que t'indigni.

-¿Indignarà els catalans la seqüela d'Ocho apellidos vascos?

-No és la intenció. Durant anys catalans i bascos hem estat agermanats. Ara veiem amb enveja el procés sobiranista. Ens han guanyat; hem quedat com nacionalistes de segona.

-Alguna cosa deuen criticar dels catalans...

-La falta de gràcia, i que miren per sobre de l'espatlla la resta d'autonomies.

-¿No l'inspira la corrupció per a un altre film?

Notícies relacionades

Eurovisió: ¿I si arriba a guanyar Israel?

Melody: «Em quedo amb l’amor de tots els països, tot i que de vegades prevalguin altres coses»

 

-Estic fascinat per Marta Ferrusola. L'ataquen i diu que estan atacant tot Catalunya. Senyora, més mal del que han fet els Pujol a tot Catalunya no es pot fer.