Un llibre reuneix poemes i imatges inèdites de l'autor

Ovidi Montllor no només cantava, actuava i escrivia cançons. Era, com indica el títol del llibre de Jordi Tormo publicat per l'editorial valenciana Sembra amb motiu del 20è aniversari de la seva mort, Un obrer de la paraula. Al morir va deixar als calaixos uns 400 poemes, dels quals tot just 40 van ser publicats en vida i 30 més van quedar recollits en la biografia que li va dedicar, el 2002, Núria Cadenas. Una altra cinquantena de textos inèdits són la base d'un dels quatre capítols del llibre homenatge de Jordi Tormo, juntament amb el repàs de la seva múltiple activitat creativa -encara que mai pogués viure còmodament ni del cine, ni del teatre, ni de la cançó-, la seva feina musicant Salvat-Papasseit, Pere Quart, Blai Bonet, Joan Fuster o Josep Maria de Sagarra i la seva relació especial amb l'escriptor Josep Vicent Estellés. El volum està il·lustrat amb fotografies personals que Ovidi Montllor guardava entre els seus papers i les realitzades pel seu gran amic l'artista Antoni Miró.

Encara que la major part d'aquests textos van ser escrits per formar part de poemaris, només un va arribar a ser publicat, amb pròleg de Manuel Vázquez Montalbán, en vida de l'autor. Alguns, posteriorment, van ser musicats, com l'Autoretrat que apareix en aquesta pàgina, pel músic d'Alcoi Jordi Gil, però la majoria (com el Jo no sóc pas d'ací reproduït també aquí) s'han mantingut inèdits.

Segons Tormo, l'Ovidi Montllor dels seus poemes és el mateix que el de les seves cançons, «el de la lluita social, la crítica i l'amor», encara que en els primers «hi ha una part més íntima i més personal de l'Ovidi; és difícil, per exemple, que hagués cantat la Cançó de bressol que dedica a la seva filla». En aquests poemes, diu Feliu Ventura al pròleg del llibre, hi trobem «un Ovidi mullant la ploma al cor, allò que no es diu ni en cançons. Allò de dins d'un mateix que molt poques vegades naix en paraules escrites».

Jordi Tormo, exregidor d'Esquerra Unida del País Valencià a Alcoi, tenia només 15 anys quan el cantautor va morir, i el va descobrir realment amb motiu de la polèmica pel rebuig del PP, que governava llavors la ciutat natal de l'artista, a commemorar el desè aniversari de la seva mort. «Desgraciadament ni s'escoltava Ovidi ni ens van parlar d'ell a l'escola; i estic parlant d'Alcoi», lamenta. Algunes coses han canviat a nivell local. El llibre de Tormo es publica amb el suport dels ajuntaments d'Alcoi i de Barcelona, de les delegacions de l'Institut d'Estudis Catalans al País Valencià i de la Universitat d'Alacant. «Però la Generalitat valenciana -recorda- li ha tancat la porta com fa 10 anys».

Notícies relacionades

Els vols de la mort

BCN exhibirà múscul literari i cultural a Guadalajara

ACABAR AMB L'OBLIT / No obstant, apunta Tormo, Ovidi no només va ser incòmode per al PP valencià, ni va ser oblidat només per les institucions governades per aquest partit. «Va arribar tard a la Nova Cançó, venia de la lluita obrera en un poble industrial, i no de la universitat, i acabada la dictadura resultava incòmode. Les discogràfiques es van passar a propostes comercials, de manera que no publica cap disc en solitari a partir del 1980, i als anys 90 va arribar a fer només uns tres recitals a l'any», recorda. «Aquest oblit no ha sigut

-afegeix- una traïció a l'Ovidi, sinó a la cultura d'aquest país».