Quan la novetat sona antiga

Escoltar temes antics en noves versions és habitual. El que no és tan habitual és escoltar temes nous en versions antigues. A aquest exercici està entregat Scott Bradlee, pianista de jazz novaiorquès, des de finals de la dècada passada. I el que va començar com un divertimento privat a la recerca d'inspiració es va convertir en fenomen viral, primer gràcies a la seva versió doo-wop de We can't stop (Miley Cyrus) i després amb la versió jazz del tema de Juego de tronos o una reelaboració de Royals (Lorde) com a balada pianística que ja ha tingut 10 milions i mig de visionats a Youtube.

Les versions en clau de primera meitat del segle XX de Scott Bradlee & Postmodern Jukebox (aquest és l'explícit nom de la seva banda) sonaran avui en directe a Apolo (21.00 hores). Bradlee arriba amb àlbum recent sota el braç, Selfies on kodachrome, on s'atreveix a arranjar Anaconda, de la rapera Nicki Minaj, en clau bluegrass. «Intento escollir cançons que siguin familiars per a molta gent -explica Bradlee-; així, l'efecte del gir és més gran. Però també he acceptat peticions». 

Si alguna cosa demostren els discos de Bradlee, és que la música pop actual no és pur soroll: aquestes versions revelen el seu valor compositiu. «Jo era d'aquelles persones que evitaven el pop», diu Bradlee, «però m'he tornat molt més obert de ment. És difícil compondre una cançó que ressoni en tanta gent, així que clarament es necessita tenir habilitat».Bradlee va treballar com a pianista de lloguer durant molt de temps, fent de tot: «Casaments, còctels… Fins i tot vaig tocar una vegada en un súper». Per fer les coses interessants i no avorrir-se, colava temes pop aquí i allà. Va penjar el seu primer vídeo a Youtube el 2009; va creure que seria una bona manera de trobar concerts a Nova York.

Notícies relacionades

Elegia coral de les situacions quotidianes

L’exclusiva de Paulina que Colate no va consentir

El seu primer hit va ser un medley ragtime d'èxits dels 80. «Això em va donar la inspiració per tractar Youtube com la meva pròpia cadena de televisió i posar-hi coses que em semblessin interessants. No vaig pensar en cap moment que un dia arribaria al milió de subscriptors».

Ara queda saber si pensa compondre, algun dia, els seus propis temes. Ell mateix s'ha posat el llistó bastant alt: ¿com puc igualar els hits tocats? «Passarà abans o després, però ara estic tractant aquests arranjaments com els meus originals. Originals que jo no he compost».