50 anys de pop a la catalana

El colorista cartell del Grup de Folk dissenyat per Pau Riba el 1968; la imatge d'Els Pets, emulant The Who i vestint-se amb la bandera de Tarra-gona; l'americana de Loquillo. I discos, i singles, i un torrencial recorregut audiovisual a la música i l'art pop a la catalana que han alimentat una era des que, el març de 1965, Guillem d'Efak va gravar la primera referència del segell Concèntric. Aquest disc és el punt de partida de l'exposició que ahir va obrir les seves portes al Centre Arts Santa Mònica (fins al 14 d'abril) amb un viatge a un imaginari de cançons, art gràfic, fotografies i moda.

Popcèntric rendeix culte sense dissimular-ho, des del seu mateix títol, a aquella discogràfica creada per Ermengol Passola i còmplices com Josep Maria Espinàs, tots dos després de la seva escissió d'Edigsa, i que va publicar obres com els dos volums de Dioptria (1969-70), de Pau Riba, i discos primerencs de Guillermina Motta, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet... «Un segell que van voler que fos modern i popular, de masses, i que es va convertir en l'impulsor de la revolució pop a Catalunya», va destacar ahir Lluís Gendrau, un dels quatre titulars del comissariat de l'exposició. Però, encara que enfonsa arrels en aquella era baptismal, el recorregut de Popcèntric és ampli i detallat, i no només arriba als nostres dies, sinó que celebra la vitalitat de l'escena actual amb cuidades al·lusions als protagonistes del pop del segle XXI.

QUATRE FAMÍLIES / L'exposició reflecteix, doncs, un imaginari pop d'ampli espectre, incorporant-hi noms propis de la cançó, amb unes arrels que són anteriors. Així, figures com Llach o Serrat són interpretades pels comissaris com a part d'aquest univers, que s'expandeix al llarg dels anys i s'expressa els nostres dies a través de quatre grans troncs: el pop-rock (que, des d'ancestres com Els Dracs i Eurogrup, condueix fins a La Iaia i The Free Fall Band), el pop-folk (amb el Grup de Folk com a precedent amb vistes a El Petit de Cal Eril i Anímic), el pop d'autor (un fil que enllaça Sisa amb Juli Bustamante, Senior i el Cor Brutal o Anna Roig) i el pop psicodèlic (on engloben Joan Colomo, Za! i l'electrònic John Talabot). Popcèntric dedica àmplies parcel·les a les lletres de les cançons, a documents audiovisuals, al disseny i la moda. Recopila fotos històriques, d'autors com Oriol Maspons, Colita, o el fotògraf d'aquest diari Ferran Sendra, objectes dignes de museu (la reproducció d'una carta de còctels de La Cova del Drac, un dels quals es va batejar com a Pau Riba i costava 35 pessetes) i peces de roba originals, des del vestit d'arlequí de Joan Fortuny, de la Dharma, fins a la túnica d'Albert Pla dissenyada per Toni Miró. Icones pop diverses que el visitant pot contemplar mentre atén al menú de cançons.

Notícies relacionades

L’Esmuc reforçarà les polítiques antiassetjament pel cas del Liceu

El DHub homenatja el disseny que va sustentar la revolució d’Allende

RESIDÈNCIA DE JAUME PLA / En paral·lel als objectes de vitrina (i auricular), l'exposició ofereix propostes com la residència de Jaume Pla, Mazoni, 31 dies: composant, en què el músic empordanès crearà cançons diàriament en una sala amb vistes a la Rambla i les mostrarà als visitants cada dimarts de març, amb un concert final el dia 31. Pla, que celebra així el seu 10è aniversari de carrera, utilitzarà diferents instruments per a cada cançó, i destaca l'originalitat del work in progress més enllà del resultat. «El que és important és el procés, i que es noti que aquestes cançons les he fet aquí i no en un altre lloc», precisa l'autor d'Eufòria.

El 25 de febrer s'estrenarà al claustre el documental Dioptria 37+1, amb guió de Pau Riba i dirigit pel seu nebot Nolasc, i el 20 de març, el curtmetratge Ermengol Passola, un testimoni del moment, de la seva filla Isona, que intervindrà en una de les dues taules rodones organitzades al voltant de Concèntric, aquesta amb Riba i Maria del Mar Bonet (l'altra, el 13 de març, comptarà amb Espinàs i Francesc Burrull). També homenatjarà el segell Dj Phil Musical (Òscar Dalmau), amb una sessió el 17 de febrer. Material audiovisual i testimonis de primera mà per recrear, il·lustrar i, per què no, celebrar els 50 anys d'una revolució pop a la qual no s'albira el final.