ROCKER BARCELONÍ

Autodidacte amb substància

Dani Gancho vola sol al disc 'Ciudad fantasma', que presenta a Rocksound

Música Directa: Acústic de Dani Gancho / RICARD FADRIQUE

1
Es llegeix en minuts
MARTA CERVERA / BARCELONA

Tot i estar una mica fumut a causa d'un refredat traïdor, el rocker barceloní Dani Gancho va sortir airós del seu acústic a EL PERIÓDICO. Va interpretar a veu i guitarra Creo, una de les peces més intimistes de Ciudad fantasma, el seu primer disc en solitari. Aquest músic autodidacte del districte de Sants-Montjuïc presenta demà a la sala Rocksound de Barcelona el seu primer treball en solitari. Ganxo va haver de reinventar-se després de la dissolució el 2010 de Dr. Maldades, banda de punk-rock. «Aquest disc és un punt d'inflexió. Ara la meva música és més melòdica, menys contundent del que feia abans». I afegeix: «En aquest treball m'he ocupat de tot: la composició, la gravació, la selecció de les fotos, la direcció dels videoclips... Tot el que envolta Ciudad fantasma és una expressió personal meva, una cosa que em satisfà», explica content també amb les crítiques recollides fins ara.

Les seves influències del rock i el pop anglosaxó, que van de Genesis a Radiohead, i de grups espanyols com Los Planetas, es deixen notar a les seves noves cançons. Algunes són reposades amb lletres suggerents, alternen amb peces més denses i canyeres en aquest àlbum que va gravar amb Paco Loco, amb qui va treballar al Puerto de Santa María (Cadis). «Paco Loco ha aportat el munt de backline: tota mena d'instruments des de baixos fins a bateries, sintetitzadors i també la seva creativitat, que és molta». Ara només falta conquistar el públic.

Lluny de la superficialitat

Ciudad fantasma, la cançó que dóna títol a l'àlbum critica les urbs sense ànima on en lloc de les persones es prioritzen els negocis i els diners. «M'agraden les lletres que evoquen, aquelles que sembla que en primera instància parlen d'una cosa i en realitat n'estan dient una altra de diferent on, fins i tot, pots descobrir un tercer significat passat un temps», comenta. «De fet, al compondre em surten frases que volen dir diverses coses a la vegada. M'agrada que les lletres facin pensar, tinguin un significat i no siguin superficials», declara.

Notícies relacionades

La sortida del disc gairebé ha coincidit amb l'aparició del seu primer llibre, Historias reales de un mundo absurdo«És autobiogràfic. Conté històries molt divertides que m'han passat», explica sobre el text que es pot descarregar gratis a internet.

Vegeu l'acústic de 'Creo' amb el mòbil o a e-periodico.cat