De Guinea a Sabadell

N akany Kanté tenia inquietuds musicals al seu país d'origen, la República de Guinea (també coneguda com a Guinea-Conakry), però ha estat a Catalunya on les ha desenvolupat i ha publicat el seu primer disc, Saramaya. Un treball de pop mandé vitalista i a la vegada reflexiu, que avui mostra a Jamboree (21.00 hores) acompanyada per un grup multinacional, que inclou músics de Mali, Burkina Faso, Senegal, Argentina i Espanya.

Saramaya significa èxit en la llengua malinké, una idea que, diu ella, té a l'Àfrica un sentit diferent del que donem a Europa. «Per a nosaltres, l'èxit no és la fama, que tothom t'adori, sinó aconseguir el que et proposes, seguir el teu camí treballant dia a dia», explica Nakany Kanté, que té 23 anys i es va instal·lar a Sabadell en fa sis, després de casar-se a Guinea amb un català.

Origen amb pedigrí

Procedeix de la localitat de Siguiri, al nord del seu país, a prop de la frontera amb Mali, una ciutat que descriu com a «pròspera» gràcies a les seves mines d'or, i d'on han sortit nombrosos cantants i músics guineans, entre els quals hi ha Sekouba Bambino, solista de l'històric grup, pioner de l'afropop sorgit als anys 60, Bembeya Jazz National.

Notícies relacionades

Del carro amb vi a granel a vendre ampolles a tothom

Cyrus sona a tot i a res

Els discos d'aquest cantant, i els de figures de la música mandé com els malians Oumou Sangaré i Salif Keita, o el seu compatriota Djeli Kani Fanta, van formar part de la seva educació musical («sobretot a través de cassets»), que es va mantenir impermeable al pop occidental fins que es va traslladar a la capital, Conakry i, més tard, a Barcelona. La seva música exhibeix les seves arrels amb naturalitat, si bé barreja instruments tradicionals (n'goni, balafo, carbassa) amb guitarres i baixos elèctrics. «Crec que faig pop, encara que m'agrada ser fidel als orígens. Però si volgués fer música tradicional la faria molt tradicional, utilitzant només instruments acústics del folklore», argumenta.

En les seves cançons s'aprecia una Nakany Kanté emocionalment lligada als problemes del seu país. «Parlo del patiment de les dones, i les animo que s'aixequin, dels caçadors i pescadors que van ajudar quan hi va haver guerra, i de la gent que lluita pels seus objectius», assenyala Nakany. La seva música comunica tot i la barrera idiomàtica. «Encara que no s'entengui la lletra, miro de transmetre».