El passat català de la filla de Moctezuma

Un bon tiberi i una generosa sobretaula van portar l'escriptor Jordi Soler a fer una llarga i reparadora passejada amb els amics comensals des del Querforadat, un poble de la Cerdanya, fins a Toloriu, quatre cases i una església. I va ser aleshores, al llegir al mur de la parròquia la inscripció d'una placa: «A la memòria de la princesa Xipaguazin Moctezuma morta aquí el 1537», quan va saber que l'estava esperant una novel·la. Voilà. Es tracta d'Ese príncipe que fui (Alfaguara) que recull la història amb trets de llegenda d'una de les filles de Moctezuma, raptada o seduïda pel baró Joan de Grau, un català que va acompanyar Hernán Cortes en la conquista i que se la va emportar a viure al Pirineu català amb tot el seu seguici. ¿Cal afegir que la princesa va morir aviat, boja rematada? «És tan verdader que sembla mentida», assegura Soler.

Notícies relacionades

‘L’heure espagnole’, regal de fi de curs

Àlex Rigola estrenarà la temporada del Teatre Lliure amb ‘El Mestre i Margarita’

La història del baró de Grau és el principi de la troca que la novel·la desenreda valent-se de la fantasia fins a arribar al segle XX, concretament a la Barcelona dels anys 60, en què apareix un curiós personatge denominat Kiko Grau. «Era una espècie de David Bowie amb ulleres fosques i capa de plomes que anava per tots els bars de moda i es deia descendent de l'emperador Moctezuma, cosa que és certa si creiem que algú pot descendir d'algú altre 500 anys després». Grau, un home de l'alta burgesia que havia estudiat a Anglaterra, molt connectat amb els templers i els maçons, va aprofitar la seva posició nobiliària per fer mèrits davant Franco i aparèixer a la foto juntament amb un altre gran constructor de si mateix, Salvador Dalí. Pura picaresca hispànica. «Franco va veure en aquest home l'oportunitat d'introduir-se culturalment a Mèxic, un país que se li resistia perquè després de la guerra civil havia trencat relacions amb la dictadura i, de fet, no les va reprendre fins que Franco no va morir. Per això li va permetre tota mena de barrabassades que ell va fer emparat en l'ordre imperial de la corona asteca que ell mateix havia creat». Per Soler aquest tipus d'imatgeria no està gaire allunyada d'exemples força més recents i acceptats: «¡No s'ha d'oblidar que el rei Joan Carles va fer marquès Vargas Llosa!». Finalment, i a causa dels seus problemes amb el fisc, Grau va desaparèixer. «Només ha quedat un perfil boirós de la seva figura, cosa molt bona per a mi com a escriptor, perquè m'ha deixat més marge a la invenció».

ELS FILS / Català -n'és la seva família materna-, Soler va néixer el 1963 a La Portuguesa, una comunitat de republicans exiliats a Mèxic, i es va instal·lar a Barcelona fa 12 anys. Per això aquesta història que enllaça cultures semblava destinada a ell. «Els fils que connecten Mèxic i Catalunya són nombrosos però estan molt poc explorats. M'agrada haver trobat gràcies a aquesta història l'origen d'aquesta relació». I ho explica en una novel·la amb ressons de Valle-Inclán, que també va crear vincles entre Espanya i Mèxic: «Els seus llibres són per a mi literalment de capçalera. Davant del meu despatx hi tinc la seva obra completa».