Jordi Savall arqueòleg de la música

El públic venera Jordi Savall (Igualada, 1941), violagambista i referent indiscutible de fama internacional que ahir va obtenir el Premio Nacional de Música 2014. Savall és un músic total: concertista, investigador, pedagog, compositor, editor de discos i incansable arqueòleg musical, pioner en el descobriment de partitures maltractades per l'oblit rescatades en biblioteques de tot Europa. El jurat del Premio Nacional de Música, que atorga el Ministeri de Cultura, li ha ofert el guardó en la modalitat d'interpretació per la seva «infatigable labor en la recuperació i la difusió del patrimoni musical».

Com es podia preveure, la notícia del premi va agafar Savall treballant. Encara que per a ell la música no ha significat mai treball, perquè, tal com diu: «Jo no treballo, faig música i em recupero interpretant música». El mestre, que manté una intensa activitat concertística, va rebre la bona nova de camí cap a Almeria, on ahir va oferir un concert a Roquetas de Mar amb Xavier Díaz-Latorre, tiorba. La distinció del Ministeri de Cultura, dotada amb 30.000 euros, arriba just després de l'altre significatiu reconeixement que el mestre va rebre el 17 d'octubre passat: la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya concedida per la seva trajectòria.

REFERENT / El jurat ha premiat Jordi Savall per majoria dels seus membres. Més enllà de la seva tasca com a arqueòleg musical, l'han elegit per «ser un dels grans intèrprets del nostre temps, referent de diverses generacions de músics». També destaca la seva enorme labor de difusió de la música «que ha portat als cinc continents durant quatre dècades i que ha plasmat en una vasta i rica discografia». Finalment, el jurat reconeix la intenció del seu treball, «orientat al diàleg intercultural», i afegeix que el premi reconeix «la seva reivindicació constant en l'agermanament entre les civilitzacions d'Orient i Occident».

Savall ha rebut nombroses distincions al llarg de la seva prolífica i fecunda trajectòria, desenvolupada en col·laboració amb la seva musa i esposa, la soprano Montserrat Figueras, que va morir el 2011. Amb ella va crear els grups musicals amb què s'ha submergit en diferents moments històrics, èpoques i cultures. El 1974 van fundar Hespèrion XX (ara XXI), dedicada a la recreació de música antiga; el 1987, la Capella Reial de Catalunya, grup coral especialitzat en música religiosa, i el 1989, Le Concert des Nations, orquestra amb un repertori que abraça del barroc a la clàssica. El 1997 van impulsar el Centre Internacional de Música Antiga i un any després van llançar el seu propi segell musical, Alia Vox, davant l'arribada de l'era digital que va canviar per sempre el panorama discogràfic. Amb Alia Vox van poder treballar amb llibertat i oferir acurats discos llibres que permeten bussejar no només en la música, sinó també en la història. Com a mostra, l'èxit de Dinastia Borgia. Església i poder al Renaixement, que va aconseguir un Grammy com a millor treball de petita orquestra. El rigor de les seves interpretacions li ha valgut nombrosos premis. De fet, el primer gran èxit internacional de Savall va ser arran de la seva participació en la banda sonora de la pel·lícula Tous les matins du monde, d'Alain Corneau, que va aconseguir el César a la millor banda sonora.

DISTINCIONS / Més enllà de ser doctor honoris causa per algunes universitats, diversos països han reconegut la seva tasca. França el va fer Cavaller de la Legió d'Honor; la Baixa Saxònia li va atorgar el Premi Internacional de la Música per la Pau, i Dinamarca, el prestigiós premi Léonie Sonning 2012, considerat el premi Nobel de la música.

Notícies relacionades

Alice Munro: Mestra de la narrativa breu

Cannes intenta resistir el terratrèmol

La música ha portat el mestre Savall a aprofundir en el diàleg intercultural. Molt abans que la UNESCO el nomenés Artista per la Pau, Savall ja exercia com a tal en els seus concerts i projectes discogràfics en què destaca la profusió de músics de totes latituds: àrabs, israelians, turcs, grecs, sirians, afganesos, mexicans, d'Europa i dels Estats Units. Per a ell la música és un exemple de convivència que, si s'apliqués en política, evitaria molts conflictes. «La música ens fa millors persones. Per crear-la necessites escoltar, respectar i compartir», va destacar en una de les seves entrevistes amb EL PERIÓDICO.

VIRTUÓS DE LA VIOLA DE GAMBA / Savall va estudiar violoncel durant 10 anys, primer al Conservatori de Barcelona i després a Basilea (Suïssa). Va arribar a la viola de gamba interessat a interpretar les obres que tants compositors havien creat per a aquest instrument medieval de 6 o 7 cordes però que, després del seu apogeu en el Renaixement i el Barroc, va deixar d'utilitzar-se. Recuperar el so que músics com Couperin, Marais i Bach van crear per a aquest instrument es va convertir en el seu objectiu. El músic va dedicar vuit hores d'estudi diàries i una tècnica que va aprendre a través de cartes i altres documents trobats en biblioteques. «L'art és una barreja d'obstinació, paciència i tenacitat», ha reconegut Savall, que després de més de 40 anys en la música segueix aportant vida i emoció a partitures d'altres èpoques.