«M'he ficat al llit amb més de 300»
Hi ha diversos Jorge Javier dins d'ell. La virtut de l'entrevista que li ha practicat Risto Mejide a Viajando con Chester (Cuatro), ha estat anar-los descobrint. Hi ha un Jorge Javier Vázquez adolescent, arrossegant secretament la seva condició homosexual davant la incomprensió paterna. Un Jorge Javier deambulant per Barcelona buscant no tan sols sexe sinó també companyia per mitigar la seva soledat. Aquest Jorge Javier és el que més m'ha interessat. Aquella fragilitat existencial, aquella condició de criatura dissortada, que qui sap si encara avui existeix tot i el seu èxit professional i econòmic. Aquest és un Jorge Javier que jo me l'enduria a casa i li donaria sopar amb molt afecte. Hi ha un altre Jorge Javier, el que va agafar el guant que li va llançar Risto i es van posar tots dos a xafardejar sobre la pròpia bragueta. «M'he ficat al llit amb més de 300. ¡Molts més!». I Risto va contestar: «Jo gairebé arribo a la meitat de dones». ¡Ah! Si arriben a treure llavors una foto, un vídeo, de tots dos al llit amb alguna de les seves peces abatudes, haurien estat com Blesa. I hi ha també un altre Jorge Javier muntat en la prepotència del seu èxit en l'estil de teledespulles -ell prefereix dir-ne «fast TV»- i que s'inventa un discurs, fins i tot una espècie d'èpica pseudointel·lectual («¡El que té de genial el Sálvame és l'experimentació!») per veure si així aconsegueix elevar l'engrut a categoria artística de primera. Aquella trucada en directe del líder del PSOE, Pedro Sánchez, li està servint, l'utilitza, com a reconeixement a la seva trajectòria. En aquest sentit la seva referència al premi Ondas ha estat significativa: «Francino i Barceló se'n van anar per no haver de donar-me'l. A Sardà l'hi haurien donat. Sardà pertany a la seva casta».
I acabem dient-li al nostre admirat Risto que, al final, se li va veure el llautó. És veritat que va treure el tema de la teleporqueria. Però ho va fer per intentar donar-li també una justificació. «Una troica cultural anomena escombraries l'audiència. ¡Això és extermini cultural! ¡Hipocresia!», deia amb forçada vehemència. Home, la utilització de l'audiència com a argument a favor seu no és nova. Això és com parlar del salmó contaminat de les piscifactories de Noruega i elogiar-lo, perquè la gent acaba consumint-ne. És un sil·logisme roí. Fals. Trampós. Jo em quedo amb aquell Jorge Javier que deambulava per Barcelona, fràgil, desgraciat, tendre, que buscava companyia dins d'una soledat immensa.
- Lluita contra el frau Hisenda avisa: fins a 2.500 euros de multa per pagar aquestes quantitats amb diners en efectiu
- El laberint català Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- PRIMER ANIVERSARI Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació
- lliga f Alexia i Mariona es reivindiquen en una aclaparadora golejada (8-0)
- Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- TENNIS Alcaraz s’acomiada en quarts de final i deixa orfe Madrid
- Copa Amèrica de vela Una regatista d’estirp a l’equip espanyol
- lliga f Alexia i Mariona es reivindiquen en una aclaparadora golejada (8-0)
- Apunt Queden cinc finals