Bryan Adams, en família

Mentre arriba Track of my years, un disc de versions dels seus ídols (de Chuck Berry a Creedence Clearwater Revival), que sortirà el 6 d'octubre, Bryan Adams segueix repassant els seus èxits personals d'ahir i avui en recitals de format reduït, en què s'acompanya de la seva guitarra acústica i del piano de Gary Breit, com el que va oferir ahir a la nit en un Cap Roig amb tot el paper venut. Ocasió especial per veure el rocker canadenc en un context pròxim i reduint les seves cançons a l'essència original.

Fa sis anys i mig que Adams no llança un disc amb cançons noves, ja que ha estat ocupat publicant gravacions en directe i llibres de fotografia, la seva passió paral·lela (l'últim, el conscienciador Wounded, the legacy of war), i el recital Bare bones, que no ha presentat a Barcelona, el mostra en la seva essència de singer-songwriter. Jugant la carta de la seva veu i la seva guitarra crua per defensar cançons com Run to you, la primera que va sonar ahir a la nit. Recital amb ambient de confiança, familiar, obert al final a peticions dels fans.

30 anys comprimits

Notícies relacionades

Cookie Mueller i la literatura del costat salvatge escrita per dones

Antonio Muñoz Molina, escriptor: "La lectura és un acte de sobirania no mediatitzat per cap tecnologia"

Escenari nu, amb el lema de la gira com a teló de fons: una calavera amb un barret de copa semblant al que Adams va portar abans de tocar les primeres notes. El seu tercer àlbum, Reckless (1984), el més citat de la nit, va subministrar també la segona peça, It's only love, que al seu dia va gravar amb Tina Turner. Després d'I thought I'd seen everything va advertir als que esperaven un concert elèctric que el seu desig no seria atès. «Ell és la banda», va afirmar apuntant al pianista, i va afegir que la idea del recital era «condensar 30 anys de música en el format mínim possible, mostrant les cançons tal com van ser compostes». Es va agrair que Breit toqués piano acústic i no sintetitzador. Sobrietat i expressivitat. També en les cançons més romàntiques, com When you love someone, en què va bufar una harmònica. Aquest repertori tendre, que va fer d'Adams un paradigma de rocker amb cor, es va alternar amb registres enèrgics: d'I finally found someone (en què, bromista, va simular l'entrada en escena de Barbra Streisand) a (Everything I do) I do it for you, la de Robin Hood, príncep dels lladres, i de Can't stop this thing we started a Cuts like a knife.

En el blues If you wanna be bad va demanar «una dona salvatge», i una fan es va prestar a ballar-la des de la platea. Summer of '69 va posar el públic dret, i Heaven va ser precedida d'una reflexió autocrítica de l'Adams compositor. «Per cada bona cançó et surten... deu merdes», va assegurar, pronunciant les dues últimes paraules en castellà. Va repetir gag a l'insinuar, en va, l'arribada de Rod Stewart a All for love i, responent als desitjos dels fans, va cantar Thought I'd died and gone to heaven eighteen till I die i Please forgive me abans de procedir a uns bisos en què va evocar Paco de Lucía, partícip de Have you ever really loved a woman? Complicitats a Cap Roig.