Rutes amb art

És sabut que aquest any el món de l'art més pròxim té dos noms propis: Doménikos Theotokópoulos, El Greco, i Antoni Viladomat. Del primer es compleix el quart centenari de la seva mort i Toledo, la ciutat que el va acollir durant més de 30 anys, celebra l'efemèride lluint les seves obres més importants. El segon va ser el pintor barroc català per excel·lència i és l'artista de capçalera del Tricenteari. Motius més que suficients per recuperar la seva figura i esquitxar el país amb mostres consagrades a ell. Així doncs, sembla lògic que un estiu amb rutes amb art tingui com a visites obligades la capital manxega i Girona, Mataró i Lleida, les tres últimes seus de les principals mostres centrades en el mestre català. Però aquestes no són les úniques ciutats amb una oferta expositiva capaç de fer oblidar l'hamaca i la platja pròpies de l'estiu per les teles i les tres dimensions pròpies de les sales d'art. També hi ha Londres, Nova York, Madrid i l'expenal d'Alcatraz, a San Francisco, per posar alguns exemples.

PER REDESCOBRIR

Viladomat en cinc mostres

El més assequible geogràficament és dedicar-se a descobrir la figura de Viladomat (1678-1755), un pintor molt conegut i reconegut fins que la guerra civil va fer desaparèixer el 80% de les esglésies del país i amb elles gran part de l'obra i els noms del barroc. Es va salvar de les bombes Santa Maria de Mataró i el seu Conjunt dels Dolors, un dels millors exemples del treball de Viladomat i un dels quatre epicentres de les exposicions dedicades al pintor. Però per redescobrir Viladomat s'ha de passar també pel Museu d'Art de Girona, on llueixen algunes de les seves obres inèdites, com el seu autoretrat recentment localitzat i que és el primer conegut de la pintura catalana. I pel Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, on s'exposen sis de les 20 pintures del cicle que l'artista va dedicar a la vida de sant Francesc, la seva altra gran obra mestra juntament amb Els Dolors. El Museu de Mataró, amb peces atribuïdes recentment, i el Museu Nacional de Catalunya, amb una mostra de dibuixos, completen l'oferta sobre Viladomat.

DEL SEGLE XIV AL XX

La intimitat del petit format

Però no només de barroc viu el món expositiu català. Sant Feliu de Guíxols, a l'Espai Carmen Thyssen, reviu l'evolució en la manera de plasmar el paisatge en el llenç experimentada al llarg dels segles XIX i XX amb obres de la col·lecció de Tita Cervera que reuneix figures de la talla de Renoir, Sisley, Monet, Gauguin, Matisse, Kuhn i Gontxarova. Mentre que CaixaForum exhibeix tots els colors i les llums del mar de la mà de Joaquín Sorolla, i reuneix els petits tresors del Museu del Prado en La bellesa captiva, des de l'edat mitjana fins a Fortuny, però sempre amb peces de format reduït mostrades per la pinacoteca madrilenya només en ocasions puntuals.

ENTRE MADRID I TOLEDO

El Greco, Hamilton i Cartier-Bresson

Malgrat que El Prado ha enviat part de les seves obres a Barcelona, no s'ha quedat nu, ni de bon tros. Al museu madrileny hi han aterrat un centenar de peces, entre les quals podem trobar Laocoonte de la National Gallery de Washington i La visió de sant Joan del Metropolitan, per vestir El Greco i la pintura moderna, la mostra de l'estiu a Madrid, amb permís de les retrospectives dedicades a Richard Hamilton (Museu Reina Sofia) i a Henri Cartier-Bresson (Fundació Mapfre). L'exposició parla de l'encís que va exercir el cretenc en les avantguardes i uneix els llenços sortits de la mà d'El Greco amb les teles sorgides dels pinzells de figures com Picasso, Cézanne, Manet, Chagall, Modigliani, Pollock i Bacon. És la segona de les grans exposicions de l'Any Greco, i suavitza l'espera entre la ja acabada El grec de Toledo, celebrada a la capital manxega fins al 14 de juny, i la que ha d'arribar, també a la ciutat castellana, El Greco: Art i Ofici, a partir del 9 de setembre. Aquesta compararà els llenços originals del cretenc amb els realitzats pels artistes del seu taller. Però Toledo també té oferta durant el mes d'agost: de la ciutat no surten mai ni L'espoli de Crist ni L'enterrament del comte d'Orgaz, dues de les grans obres mestres del cretenc.

EL MÉS COTITZAT

Tot Jeff Koons, a Nova York

Més contemporània és una de les considerades exposicions de l'any, la monumental retrospectiva que el museu Whitney de Nova York li dedica a l'artista viu més cotitzat en subhasta: Jeff Koons, el seu Balloon Dog (Orange) d'acer polit, va assolir la xifra de 43 milions d'euros en una licitació celebrada per Christie's el mes de novembre passat. La mostra arribarà al Guggenheim de Bilbao el juny del 2015, però mentrestant al centre biscaí es pot disfrutar d'una magnífica antològica d'una de les figures més destacades de l'avantguarda alhora que més subestimada: Georges Braque, pare del cubisme juntament amb Picasso. A l'altra punta dels EUA, a San Francisco, també  hi haurà una intervenció esperada, la que, a partir del 27 de setembre, l'artista dissident xinès Ai Weiwei desplegarà en la que va ser una de les presons més llegendàries de la història: Alcatraz. Serà la primera vegada que l'expenal aculli una manifestació artística i la mostra versarà sobre la privació de la llibertat com a càstig.

BONA CRÍTICA

Matisse i els seus coloristes 'collages'

Molt més a prop que Nova York queda la que sens dubte és la capital de l'art del moment: Londres. L'oferta de la ciutat és inabastable: Matisse, Màlevitx, Turner, Kiefer i Constable. Els tres últims amb propostes potents -a la Tate Britain, la Royal Academy i el Victoria and Albert Museum, respectivament- però només aptes per als que gaudeixen de les vacances en l'últim torn, ja que totes comencen la segona quinzena de setembre. Ja en marxa estan les dedicades a Matisse i Màlevitx, totes dues a la Tate Modern. The Cut-Outs, una mostra que té la crítica unànimement rendida, aplega 130 dels coloristes collages elaborats per l'artista francès en l'última etapa de la seva vida. I Màlevitx recorre tota la trajectòria del suprematista rus amb l'exposició de Quadrat negre, la més coneguda i radical de les seves peces, inclosa.

GRAN VENTALL TEMPORAL

Notícies relacionades

El ‘Telediario’, víctima de ‘La revuelta’ i ‘La familia de la tele’

Javier Ruibal, un encisador ‘Saturno cabaret’ a Paral·lel 62

De Miquel Àngel a Lucio Fontana

Forma de retrospectiva i monumental, més de 200 peces icòniques, té una de les dues exposicions de l'estiu a París, la dedicada, al Museu d'Art Modern, a un dels visionaris del segle XX, creador de l'espaialisme i precursor de l'art conceptual, que no és un altre que Lucio Fontana. La mostra reuneix les seves famoses teles foradades, escultura i ceràmica, i està conceptualment molt lluny de l'altra manifestació artística del moment a la capital francesa: París 1900. La ville spectacle, l'exposició que submergeix l'espectador en l'ambient de la Belle Époque, al Petit Palais. Dues propostes molt diferents de les que ofereix Roma, que a les seves obres d'art permanents hi suma una exposició sobre Frida Kahlo i una altra sobre Miquel Àngel. Aquesta última, als Museus Capitolins, reconstrueix l'univers que va envoltar el geni i presenta, per primera vegada juntes peces com el Crist de la Minerva, la Verge de l'Escala, el Crucifix Gallino i Brutus. Kahlo brilla a les Escuderies del Quirinale amb 160 obres que indaguen sobre la relació de la mexicana amb tots els moviments artístics de la seva època, del modernisme mexicà al surrealisme internacional.