Anacleto torna a desenfundar

Gairebé feia por ahir colar-se entre els 300 figurants, tots amb maleta de rodes, al plató que va convertir el pavelló del Palau de Congressos de Montjuïc en una estació de tren. Uns trets per aquí, una amenaça de bomba per allà, un avís de simulacre d'explosió, una estampida humana col·lectiva provocada pel pànic, un tècnic que crida als extres «està prohibit riure»... i al mig, un Berto Romero tacat de sang, un Quim Gutiérrez que confessa al periodista que se sent «terriblement còmode amb una pistola a la mà» i un Imanol Arias armat fins a les dents, amb cartutxera a l'espatlla, rifle i dues grans pistoles. Però no s'espantin. Tots ells, sota la direcció de Javier Ruiz Caldera (3 bodas de más, Spanish Movie), estan rodant des de fa un mes a Barcelona (ho seguiran fent fins al 31 d'agost) una comèdia, això sí, «gamberra», i amb molta, molta i trepidant acció, i que a sobre significa la resurrecció d'una icona del còmic de l'Espanya dels 60 i 70: Anacleto, Agente secreto, creat fa mig segle per Vázquez, mític dibuixant de Bruguera.

VESTIT I CORBATA DE LLACET / Encarnant Anacleto, Imanol Arias sembla tret d'una d'aquelles vinyetes que segueix reeditant Ediciones B: amb el sempre impecable vestit negre, camisa blanca, corbata de llacet, cigarret als llavis i el llarg serrell. Però  s'ha fet gran. I és que en la història que narra la pel·lícula, que s'estrenarà el 10 d'abril del 2015, han passat 30 anys i el públic trobarà, segons Ruiz Caldera, «un Anacleto crepuscular, a punt de jubilar-se i que ha de tornar per salvar el seu fill».

Fill que encarna Quim Gutiérrez, en un coprotagonisme amb Arias que desborda química, i que és un noi que ronda la trentena que treballa de segurata amb el seu amic Martín (Berto Romero), i a qui el deixa la nòvia, Katia (Alexandra Jiménez). «Adolfo és tristoi, viu en una còmoda bombolla, juga a la Play, treballa poc i dorm molt. Fins que descobreix la identitat secreta del pare [i veu que no és un paio que ven fuets en una masia del Vallès], i a la vegada descobreix també la seva, entén les seves absències de petit i veu que pot ser un digne hereu de l'heroi», explica del seu personatge, entre presa i presa, l'actor català.

30 anys abans, Anacleto va tancar el seu etern arxienemic, «el malvat Vázquez» (àlter ego del dibuixant i interpretat per Carlos Areces), en una presó del desert de Gobi (per fer-ho el rodatge es va desplaçar a les Bárdenas Reales, a Navarra), de la qual ara s'escaparà per venjar-se. I allà retrobarà l'espectador d'Anacleto, Agente secreto el dolent: «En una cel·la -revela el director- plena de dibuixos del còmic on s'imagina mil formes de matar l'espia. En una, com a al·lusió a la historieta, és devorat per un tauró [la seva principal por]. Ha sigut un repte trobar l'equilibri entre mantenir l'essència del còmic, per no defraudar el fan, i crear una comèdia d'acció que diverteixi a qui el desconeix».

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

Del to que gasten Anacleto i Vázquez a la pel·lícula -una producció de Zeta Cinema amb col·laboració de TV3, TVE i Canal+, amb un pressupost de quatre milions d'euros-, en dóna fe Imanol Arias. «Quan es retroben un li diu 'Que vell que estàs', 'Tu també', li respon l'altre. O 'm'encantaria que encara t'estiguessis podrint'...». Per a l'actor de 58 anys, que va anunciar que la Setmana de Cine de Valladolid (Seminci) reconeixerà la seva trajectòria amb l'Espiga d'Or i que l'any que ve rodarà amb Alberto Arvelo, aquest rodatge, a més de les seves «millors vacances en l'última dècada», significa «obrir una finestra» per preparar-se per l'endemà de la televisiva Cuéntame cómo pasó, que reprendrà passat l'estiu després de 14 anys sent Antonio Alcántara.

En el film, on també apareixen Emilio Gutiérrez Caba (el Jefe) i Rossy de Palma (mare de Katia), faran cameos Andreu Buenafuente i José Corbacho (exagents jubilats). Però si en una cosa estan disfrutant els dos protagonistes és amb l'acció, que els ha portat a saltar des de 25 metres des de l'edifici de Correus de Bar-celona (allà Gutiérrez va lidiar amb la seva aprensió a les altures), a entrenar-se «al límit»  corrent a les 5.30 del matí i després de 12 hores de rodatge anar al gimnàs, en persecucions de cotxes, coreografies d'arts marcials o l'ús d'armes, cosa que tots dos dominen. A Gutiérrez, el seu avi li regalava d'amagat pistoles de petards; a Arias el contractaven per provar cetmes o 9 mil·límetres parabellum a la zona industrial d'Eibar, on es va criar. «Però ningú hauria d'utilitzar una arma en sa vida», diu, i posant-se seriós també, lloa Anacleto. «És totalment incorruptible, i avui -especula- veuria que la corrupció fa que l'enemic no estigui als deserts llunyans sinó als despatxos».