Setge 2.0 de La Fura

Benvinguts a la ciutat del futur. A 'M.U.R.S.', la ciutat intel·ligent construïda per la Fura dels Baus al Castell de Montjuïc, que obre avui les portes. Per accedir-hi, són necessaris certs requisits: s'hi ha d'anar amb el mòbil intel·ligent ben carregat, l'aplicació creada especialment per a l'espectacle descarregada i moltes ganes de participar en el que s'acosta. Ho explica Jürgen Müller, un dels quatre directors de La Fura que, al costat de Carlus Padrissa, Pep Gatell i Pera Tantiñà, s'han tornat a reunir 20 anys després de la seva última creació col·lectiva, MTM. Han faltat en el retrobament (per compromisos personals) Miki Espuma i Àlex Ollé.

El grup obrirà el foc del festival Grec 2014 amb una proposta revolucionària, enllaçant amb el tricentenari del 1714. El setge de llavors serà ara  un setge global. I 2.0. L'anuncien com el primer smartshow de la història, amb funcions del 30 de juny al 5 de juliol. «És el repte més gran que hem abordat, el més complex. La interacció amb el públic és a tots els nivells», assegura Jürgen. Però no s'espantin: per als voyeurs, hi haurà «zones de pietat», com les anomenen els furers. «Aquells espais per als que prefereixen veure-ho des de la distància».

Amb el propòsit que els assistents experimentin el nou model de democràcia digital, La Fura planteja una vivència teatral sobre el setge de les tecnologies. Sobre el govern, l'economia, la mobilitat, la vida, en aquelles ciutats controlades per les màquines. Per al desenvolupament de l'app, el grup ha comptat amb el suport de la UB, la Universitat Rovira i Virgili i el Massachusetts Institut of Technology (MIT), entre d'altres. Els usuaris d'Android ja es poden descarregar l'aplicació Murs des de la botiga Google Play. L'aplicació per a iPhone encara no estava disponible ahir (el procés de validació de les aplicacions per part d'Apple és més lent) però si no arriba a temps es podrà descarregar des d'un enllaç moments abans de començar l'espectacle.

Nou actors i 50 voluntaris participen en aquesta experiència multidisciplinària amb projeccions, màquines, realitat augmentada, explosions, policies, encaputxats, manifestacions... «És una reflexió sobre el que ens espera en aquestes anhelades smart cities, les premisses que les governen portades a l'extrem», sosté Jürgen sense voler donar gaires pistes per no carregar-se el factor sorpresa (n'hi haurà moltes marca de la casa). En qualsevol cas, el títol del muntatge al·ludeix als «murs actuals que ja no són físics, són invisibles», afegeix Padrissa. «La tecnologia -afegeix-  ens ha deshumanitzat. Qualsevol de nosaltres pot ser a la vegada potencialment repressor i reprimit».

D'UN MÓN FELIÇ AL CAOS / La representació es desenvoluparà en cinc espais dins del Castell de Montjüic, on el grup ha construït una gran estructura de bastides i una piràmide del poder. El públic, revela Jürgen, transitarà des d'un món feliç de somriures i bon rotllo -«a l'estil de Marina d'Or»-, a un altre en procés de degradació, caòtic i amb una aturada, un reset per a la reflexió. Després vindrà la proposta lúdica i participativa. «Ells sense tu són res i tu sense ells ets tu», sintetitza el creador alemany a manera de missatge crític.

El culte al cos -amb la invitació al ball-, el joc de la borsa, els ecologistes... apareixeran en aquesta idealitzada societat tecnològica que els furers dinamitaran. «L'obra incideix en les polítiques de la por, en les estratègies per sotmetre pobles sencers», apunta Jürgen, que recorda el poder aconseguit per les xarxes socials, per aquest núvol totpoderós. «Avui a Mark Zuckerberg el conviden al club Bilderberg. I quan ell parla que vol democratitzar la xarxa i que arribi a tothom, està parlant de controlar també el tercer món».

Notícies relacionades

Les biblioteques de BCN faran vaga la vigília de Sant Jordi

L’enterrador de les fosses de Paterna, "el nostre Primo Levi"

Els smartphones, prossegueix, s'han convertit en el més important per a les persones. «Quan falten, sorgeix una sensació d'abandonament, de nuesa».

Però, alerta el cofundador de La Fura, ja no són simples telèfons. «Són microxips. Fa 15 anys, quan es debatia el fet d'implantar un microxip a les persones per seguretat, es va rebutjar obertament. Ara han aconseguit donar-li la volta amb els telèfons mòbils. I amb una estratègia fantàstica: cada any la gent vol tenir un microxip d'última generació». Jürgen per acabar llança un últim propòsit de M.U.R.S.: «Ser molt conscients del que suposen les smart cities i aconseguir ser capaços, de tant en tant, d'apagar els mòbils».