Mademoiselle C Un flagrant 'ego-trip'

Fabien Constant

Carine Roitfeld va fer carrera com a model, després com a assistent i musa per a Tom Ford i altres dissenyadors i després, sobretot, com a redactora en cap de l'edició francesa de la revista Vogue. És, doncs, un peix gros del món de la moda. També és una narcisista de campionat a qui l'atenció de la càmera proporciona plaers gairebé coitals, com ho demostra aquest documental concebut a la manera de descarada eina promocional.

Notícies relacionades

Milo Rau, ‘artivista’ total

¿Música en directe o a les deu a casa fent ‘scroll’?

El director Fabien Constant s'esforça per retratar la seva protagonista com una espècie d'heroïna que va arribar al cim gairebé sense despentinar-se. No se'ns donen proves de tota la feina dura i la totèmica personalitat que, se'ns recorda constantment, han possibilitat a Roitfeld tant èxit. ¿Quins van ser els seus orígens? ¿Quins obstacles van dificultar el seu ascens? ¿Què fa a la vida a més de triomfar? Res.

És a dir, Mademoiselle C. es mostra incapaç de comprendre que una vida tan aparentment mancada de conflicte o de lluita o drama no queda bé a la pantalla i, per tant, de justificar per què Roitfeld es mereix una pel·lícula en honor seu. Prefereix acumular imatges d'arxiu de desfilades de moda, sessions fotogràfiques, paparazzis embogits i celebritats que pul·lulen al voltant de la diva per dir-li que és meravellosa. Constant intenta compensar-ho abusant de trucs de muntatge, de músiques dramàtiques de fons i d'enrevessats moviments de càmera, però no cola: els que consideren que el món de la moda és pur meliquisme onanista aquí en tenen una prova irrefutable. N. S.