Amb pas ferm

A l'andalusa Marina Perezagua, nascuda el 1978, li va tocar viure una dura adolescència. «Oncles, avis, pare, tots els nostres adults estaven marcats per la bogeria», ha escrit per explicar-se a si mateixa. Als 23 anys se'n va anar a Itàlia, després a Nova York, en acabat a França -on va trobar el seu país- per tornar novament als Estats Units, on imparteix classes. Perezagua, amb un estil absolutament original, fa miques aquella creença absurda que la crueltat i el desassossec són territoris intrínsecs dels homes. Ho ha demostrat en dos llibres de relats publicats a Libros del lince, Criaturas abisales, el seu debut, i el recent Leche, beneït per Ray Loriga. Ara prepara novel·la.

De la crueltat com a patrimoni

Lara Moreno (Sevilla, 1978) va cultivar el relat i en especial la poesia abans d'abordar la seva primera novel·la, Por si se va la luz (Lumen), que ha rebut excel·lents crítiques i li ha valgut ser Talento Fnac. Això de la poesia és important perquè marca la prosa i el caràcter desdibuixat i simbòlic d'aquesta novel·la. L'escriptora va concebre la història a partir de l'actual desencant de la crisi econòmica portant aquesta sensació de dissolució cap endavant, a un futur postapocalíptic amb catàstrofe ecologista inclosa -inevitable pensar en La carretera de Cormac McCarthy- en què els protagonistes intenten sobreviure. En aquest entorn el retrat de la parella no ofereix gaires esperances.

Una parella després de la fi dels temps

Fa quatre anys va formar part dels 22 narradors en castellà menors de 35 anys de la revista Granta (és una de les quatre dones del grup juntament amb la catalana Sonia Hernández  i les argentines Samanta Schweblin i Pola Oloixiarach). El protagonisme de l'última novel·la d'Elvira Navarro (Huelva, 1978) el tenen dues dones que intenten sobreviure en la precarietat de la crisi. A La trabajadora (Literatura Random House), obra que deu molt a Persona de Bergman, Navarro estableix un paral·lelisme entre el difícil equilibri material del moment actual i un no menys complicat equilibri mental. Dues dones, l'una sana i l'altra desequilibrada, s'enfronten i intercanvien els seus papers.

Una literatura com a retrat del moment

L'última novel·la de Marta Sanz (Madrid, 1967), La lección de anatomía (Anagrama), amb pròleg de Rafael Chirbes, no és una novetat absoluta, va ser publicada originàriament el 2008, però l'autora l'ha corregit i augmentat per a l'ocasió. D'aquest petit tast d'escriptores, Sanz és possiblement la que mostra més consciència d'autoexploració femenina en les seves novel·les. Aquí es col·loca ella mateixa en un relat autobiogràfic amb voluntat de captar també com s'aprenia a ser dona als anys 80. Juntament amb aquesta ficció identitària, Periférica acaba de publicar No tan incendiario, un interessant assaig polític en què explora amb mirada esmolada la seva incomoditat ciutadana.

Notícies relacionades

Superioritat intel·lectual

L’Esmuc reforçarà les polítiques antiassetjament pel cas del Liceu

L'exploració comença per una mateixa

La confessió, la novel·la simbòlica, el retrat social, la fantasia sense pal·liatius, l'assaig i la novel·la de gènere. Totes aquestes característiques condimenten la creació d'aquestes altres quatre autores que caminen amb pas ferm i proposen una mirada singular a la seva realitat.