Maléfica, la gran bruixa Disney

De la mateixa manera que, després de ser deixats enrere per l'evolució, els dinosaures es van transformar en valuoses reserves petrolíferes, tots aquests contes populars amb princesa pel mig que Disney va esprémer amb les seves pel·lícules -i les seves col·leccions de nines- resulta que ara tenen una segona vida com a recurs per explotar i amb les quals  seguir fent caixa. Això explica que, de sobte, el cèlebre estudi s'hagi fixat en els dolents d'aquells relats i hagi decidit que, al capdavall, no són mala gent sinó que senzillament són éssers complexos i incompresos.

Si l'any passat Frozen: el regne del gel ens va demostrar que la Reina de les Neus no era una harpia, com l'havia imaginat Hans Christian Andersen, sinó una víctima de les circums-

tàncies amb cor d'or, ara Maléfica ens explica que la nèmesi de la Bella Dorment, una de les dolentes paradigmàtiques de la cultura pop, és molt en el fons (però molt) un tros de pa.

La gènesi de la faula de La Bella Dorment, recordem-ho, es remunta a més de 300 anys enrere. La bella dorment del bosc, publicada el 1697 per Charles Perrault, va ser la matèria primera en què després es van basar tant els germans Grimm en un dels seus Contes per a la infància i la llar (1812), primer, i el clàssic animat de Disney de 1959, després.

RENTAT D'IMATGE / Debut darrere de la càmera de Robert Stromberg

-dissenyador de producció d'Avatar i prestigiós artista d'efectes visuals els crèdits del qual inclouen El laberinto del fauno, Els jocs de la fam i La vida de Pi-, Maléfica actualitza aquestes fonts adoptant el punt de vista de la bruixa que llança un furiós encanteri sobre la Princesa Aurora. L'objectiu, dèiem, és el mateix tipus de rentat d'imatge que el musical de Broadway Witched va aconseguir per a Elphaba, la Malvada Bruixa de l'Oest d'El Màgic d'Oz: crear una història d'origen que doni al personatge un motiu tan contundent per deixar de ser una fada bona i convertir-se en una bèstia venjativa que ningú amb dos dits de front dubtaria del seu dret a fantasiejar amb l'infanticidi.

A través d'una veu en off al principi de la pel·lícula, som llançats a una terra dividida en dos. Una part pertany al món dels homes, i l'altra pertany a les criatures màgiques. En aquesta última, la jove i riallera Maléfica té una vida pacífica i idíl·lica -que es digui així, aparentment, és una casualitat-.

Un dia coneix un noi, Stefan, a qui no triga a considerar més que un amic. No obstant, l'amor es veu contaminat per la gelosia i l'ambició: Stefan traeix Maléfica per tal de convertir-se en rei, i ella es transforma en la dolenta que coneixem, i com a conseqüència va contra Aurora (Elle Fanning), filla de Stefan. El 16è aniversari, el dit punxat amb la filosa, el son etern. Com ens ho van explicar de petits.

Notícies relacionades

Una epopeia de soroll atonal a l'hora del vermut: així s'inaugura el Primavera Sound a 6 quilòmetres del Fòrum

Nou ex consellers de Cultura, contra el trasllat de les pintures de Sixena: «Seria una pèrdua irreparable»

La diferència és que aquí la maledicció la llança una dona ferida que, de fet, no triga gaire a mostrar signes de penediment. No només això, ben aviat es convertirà per a la noia en una reticent fada padrina i fins i tot en figura materna amb tots els ets i uts. Fins al punt que, al final, en aquesta nova versió del conte, l'amor verdader que tot ho cura no té res a veure amb la típica història d'amor de les que se celebren al final menjant anissos.

DONA INCOMPRESA / No té sentit preguntar-se en quina mesura els canvis en el perfil del personatge titular estan influenciats pel fet que sigui Angelina Jolie l'actriu que li dóna vida. Al cap i a la fi, ella és la verdadera ideòloga de Maléfica. S'ha passat anys mirant de fer realitat el projecte i, veient-la a la pantalla, s'entén per què. La cara modificada digitalment per emfatitzar els angles -els seus pòmuls semblen ganivets de cuina-, les serpentines banyes, el casquet negre, és el personatge que Jolie va néixer per interpretar: una dona incompresa que perd la seva ànima per un moment a causa de les crueltats del món, i que en última instància protagonitza una dramàtica redempció que li permet no només créixer, sinó també, potser, convertir-se en un dels herois més icònics de Disney. Almenys fins que els estudis de cine decideixin produir pel·lícules sobre la reina malvada de Blancaneu, Cruella de Vil, o el personatge que va matar Bambi.