Roberto Andò: "Els cretins acaben sent polítics"

L'escriptor i director Roberto Andò (Palerm, Sicília, 1959) fa un any que viatja pel món amb la seva última pel·lícula sota el braç. En tots els països que visita -afirma- l'acollida està sent unànime i entusiasta, cosa que diu ben poc dels governants que dirigeixen el món. Adaptació de la seva novel·la homònima, Viva la libertà, és una brutal sàtira sobre la farsa que envolta la política.

-¿Tenim els polítics que ens mereixem?

-En general, sí. La política és el mirall d'un país. A vegades es diu que la societat civil és millor, però això no és del tot veritat. A Itàlia tenim Beppe Grillo, fruit de la societat civil. I no és que sigui millor. Hi ha un tràgic denominador comú que uneix la societat civil i la política: tot acaba sent un espectacle.

-Els polítics estan més preocupats per ells mateixos que per la realitat que els envolta.

-Ara estan més exposats, són més fràgils i estan més angoixats. Abans eren més enigmàtics, no en sabíem gran cosa. Ara en sabem massa. La pel·lícula reflecteix com el protagonista se sent impossibilitat per exercir el poder que el poble li ha assignat. Un germà bessó (idèntic a ell) el substitueix.

-Però si són incapaços, ¿per què es dediquen a la política?

-Avui en dia el fet de fer-se polític no té res a veure a la situació d'abans, quan eren professionals que treballaven per guanyar-se el lloc. Es preparaven i es relacionaven amb la gent.

-Avui això no passa.

-No. Avui dia, els mediocres o els cretins acaben sent polítics perquè per a ells és l'única solució que els queda. Evidentment, aquest discurs no serveix per a tots. Si no, seria un suïcidi. Però, per exemple, als EUA, Obama representava l'esperança i ara es troba en una situació d'impotència perquè no ha pogut realitzar tot el que va prometre en el seu programa electoral. Els llocs del poder han canviat, ja no són els mateixos. Ara són els bancs i l'economia. Aquí és on es gestiona la verdadera política.

SEnDViva la libertà té un to molt creïble. Vostè ve del món del documental, així que el verisme ha de ser una de les seves màximes.

-Doncs, miri, més que d'una pel·lícula realista m'agrada parlar d'una pel·lícula novel·lesca. El realisme parla del que hi ha, i punt. No obstant, al dir novel·lesc vols dir que parla del que hi podria haver. Quan presento aquest film sempre dic el mateix: quan no hi ha esperança s'ha d'inventar. També s'ha de tenir en compte que una pel·lícula novel·lesca no significa que fugi de la realitat. Simplement, el meu objectiu és proposar una mirada diferent.

-¿Coneix de primera mà les clavegueres de la política?

-No he tingut gaire contacte directe amb ells, més enllà del que és normal sent jo un artista. Però em sembla molt interessant parlar d'ells perquè és una manera d'explicar als espectadors com la realitat fuig de si mateixa i es converteix en una altra cosa.

Notícies relacionades

Toni Servillo torna amb una sàtira política

'Viva la libertà', un film de contrastos, desdoblat

-¿Toni Servillo, que interpreta els dos protagonistes, és un dels millors actors d'Europa?

-Sí, per descomptat. El seu èxit és mundial, una cosa que feia molt de temps que no passava a Itàlia. Hi ha actors que són síntesi d'un país, són els seus millors missatgers. En el cas d'Espanya, per exemple, penso en Javier Bardem.