Porrúa a Gigamesh

S'ha escrit molt aquests dies sobre l'esdeveniment cultural que ha suposat la inauguració, al barceloní carrer de Bailèn, número 8, de la nova Gigamesh. S'ha parlat de la llibreria, enorme, s'ha parlat del seu impulsor, Alejo Cuervo, s'ha parlat del llenç de Corominas, del Túnel del Temps i del llançament, en uns dies, de la plataforma digital Lektu, amb la seva esperada oferta del llibre electrònica (e-book) de Joc de trons... Tot això és cert, i es mereix ser celebrat, però ha provocat una injustícia: que la inauguració de la seva sala d'actes, la Sala Paco Porrúa, hagi passat desapercebuda.

No hauria de ser així: lluny de ser un homenatge protocol·lari, al batejar així l'epicentre de tant desplegament bibliòfil, Cuervo ha fet una declaració d'intencions. Esmentat en nombroses ocasions al seu Exégesis -el llibre promocional que Gigamesh va regalar per la inauguració, i que tornarà a regalar per Sant Jordi-, Porrúa és per a Cuervo la persona que més ha influït en els seus gustos i criteris literaris, fins al punt que, segons es llegeix al text, la llibreria va intentar anomenar-se Minotauro en els seus inicis.

Fundador el 1955 de l'editorial homònima, que va arrencar amb Les cròniques marcianes de Bradbury traduïdes per ell mateix, l'avui nonagenari Porrúa no només és, com se sol dir, el pare de la ciència-ficció editada a Espanya, ni l'editor i primer traductor d'El senyor dels anells, ni el descobridor de Rayuela i Cien años de soledad, i amb això un dels mites del boom. Francisco Porrúa és, senzillament, un dels millors editors que hi ha hagut mai en llengua espanyola. I si ho és, si Cuervo el cita com a referent, si es mereix aquesta sala i molt més, és sobretot perquè es tracta d'un model: el de l'editor al qual només mou la qualitat sense prejudicis. El lliure. El vocacional.

Notícies relacionades

La Calòrica estrena ‘La brama del cérvol’, una corrosiva comèdia

‘El judici de Paris’, acabat de restaurar, brilla al CaixaForum

De Bradbury a Martin, del mestre al deixeble, del senyor al guerriller, el vincle Porrúa-Cuervo consagrat a la nova Gigamesh és un raig d'esperança per a l'edició en temps del màrqueting.

Mirin l'Exégesis, amb el seu tram final en pro de la mid-list i el llibre de fons, i entendran per què. I visitin aquesta sala, per favor, i facin-ho amb orgull de lectors. Lliures. Vocacionals. Porrúa, sempre humil, en tindrà prou des de casa per somriure.