El realisme de més bona llei

A la meitat d'aquesta novel·la gran

-tant en volum com en afany literari-, Mercedes descobreix que en la seva joventut l'havien fascinat novel·les com La Regenta o Madame Bovary perquè semblaven «dir poques coses però en realitat en deien moltes més». El que ha descobert la protagonista de l'última novel·la d'Ignacio Martínez de Pisón (Saragossa, 1960) és el secret del realisme de més bona llei: el de presentar un fragment de realitat que constitueix una metonímia d'una realitat molt més vasta i no només identificable amb el batec vital dels personatges. El realisme no només retrata unes criatures creïbles en un espai reconeixible i en un temps sovint històric, com succeeix a La buena reputación, sinó que també pot suggerir, apuntar obliquament significacions gairebé en qualsevol direcció: la de l'estranya conducta humana, la de l'ètica dels ciutadans o la del sentit dels processos històrics.

Fa bastants anys que Pisón va apostar per aquesta poètica de la novel·la i ha anat oferint acostaments al nostre passat recent des de vessants poc explorades. Aquest llibre no s'allunya d'aquests postulats i si a Dientes de leche (2008) va centrar el relat en els italians que van combatre en la guerra civil del costat de Franco i després es van quedar al país, ara trasllada l'atenció als jueus de Melilla i del Protectorat espanyol del Marroc en la dècada dels 50 i següents.

Com en aquella novel·la, aquí es narra la història d'una família en tres generacions, la del matrimoni d'un jueu, Samuel Cano, amb una cristiana, Mercedes Campillo, la de les seves filles Míriam i Sara i, finalment, la dels néts Elías i Daniel. El relat s'estén des de 1950 (o 5710 segons el calendari jueu) fins al 1987, en un decurs temporal que Pisón va omplint de referències històriques per guiar el lector. No es tracta, no obstant, d'una narració que flueixi indivisa. Ben al contrari, l'autor ha volgut organitzar la seva història en cinc novel·les interdependents i de cronologia successiva dedicades a cada un dels diferents membres de la família amb l'excepció de Sara, la filla rebel que s'escapa de casa.

En un arc temporal tan ampli, i amb una ruta geogràfica que va de Melilla a Màlaga, i d'aquí a Saragossa i a Barcelona, es pot suposar que s'acumulen els esdeveniments, des del més novel·lesc, com la implicació de Samuel en una xarxa d'emigració clandestina de jueus amb destí a Israel, fins als més nimis.

RETAULE / Martínez de Pisón és un escriptor molt escrupolós amb les dades menudes per facilitar la immersió del lector en el món narratiu, però el que l'eleva per sobre d'altres novel·listes confiats en la vigència de l'estètica realista és la seva habilitat per armar estructures narratives de la màxima solidesa a través de les quals els inesgotables temes de sempre (la pugna entre veritat i aparença, la força cohesionadora de certes persones, la necessitat de comunicació i afecte...) adquireixen una apressant immediatesa.

A través de Samuel, del seu paper a la comunitat hebrea de Melilla i la seva activitat empresarial, del seu adulteri i l'entrega a l'evacuació il·legal de jueus, Pisón hauria pogut fer una novel·la d'intriga i espionatge, però ha preferit reduir la novel·la de Samuel a les dimensions de la resta de novel·les per compondre, amb el conjunt, un esplèndid retaule històric ple de suggeriments. Aquests contribueixen a fer d'Aquesta una de les millors novel·les de l'autor.

3LA BUENA REPUTACIÓN

Notícies relacionades

Jordi Casanovas: "Molts homes prefereixen la nostàlgia al progrés"

El ‘boom’ dels ‘artistes convidats’ a les marques

Ignacio Martínez de Pisón

Seix Barral. 640 p. 21,90 €