Byzantium Elles també mosseguen

Neil Jordan

Notícies relacionades

Oriol Broggi passa el testimoni amb ‘Refugi’

El món que deixarem als fills

Gairebé dues dècades després de dirigir Entrevista amb el vampir, Neil Jordan torna al regne dels xuclasangs amb aquest conte de fades pervers que té com a protagonistes dues dones que lluiten a través del temps per apoderar-se dels seus propis destins i, mentrestant, personifiquen la doble funció encarnada pels vampirs en la ficció. Per un costat, amenaçadora presencial sexual; per l'altre, melancòlic símbol del preu que ser immortal comporta: comparada amb una vida eterna solitària, furtiva i depredadora, la mort no està tan malament.

Com de costum en el seu cine, Jordan es mostra brillant creant atmosfera. És cert que, tot i una o dues subversions respecte a la mitologia vampírica tradicional, l'aire gòtic i tràgic que el film transpira és terreny conegut, però en tot cas cada imatge i objecte semblen haver estat dissenyats per atrapar-nos, seduir-nos i inquietar-nos. I gairebé sempre ho aconsegueixen. Igualment estimulant és el paral·lelisme entre els vampirs i les prostitutes, vehicle d'una càrrega feminista del tot irònica. És una pena que aquestes dobles lectures triguin tant a arribar. Potser per evocar els cadàvers grisos i pelluts que la parella deixa al seu pas, durant bona part del seu metratge Byzantium està desposseïda de vitalitat. Quan en la mitja hora final les heroïnes s'enfronten contra els homes que intenten eradicar-les, és inevitable sentir que tot el que hem vist abans, en bona mesura una morosa meditació sobre l'art de narrar, ha estat temps perdut. NANDO SALVÀ