'EL GREC DE TOLEDO', UNA DE LES GRANS CITES CULTURALS DE L'ANY

El Greco torna a Toledo

En el 400 aniversari de la seva mort, la mostra més important del pintor reuneix per primer cop més d'un centenar d'obres L'exposició manté sis seus a la ciutat durant tres mesos

La ciutat castellana rendeix tribut al geni amb una mostra amb més d’un centenar d’obres del pintor. / ISMAEL HERRERO / EFE / VÍDEO: ATLAS

3
Es llegeix en minuts
JUAN FERNÁNDEZ
TOLEDO

És poc probable que El Greco s'arribés a imaginar que, algun dia, tanta obra seva podria tornar a reunir-se a Toledo com la que des d'avui compon l'exposició que recorda el quart centenari de la seva mort. Menyspreat per Felip II i per la cúria de la capital imperial, l'artista va morir esgotat pels plets, ofegat pels deutes i amb prou feines valorat pels mecenes i modestos centres religiosos toledans que sí que van saber apreciar la seva vàlua i no van deixar de fer-li encàrrecs fins al dia de la seva mort, que es va produir el 1614.

Allò té poc a veure amb el present. El seu nom, unit al de la ciutat que el va veure pintar durant els seus últims 37 anys de vida, dóna títol a una de les principals cites culturals de l'any: l'exposició El Grec de Toledo: pintor del visible i l'invisible, que fins al 14 de juny permetrà apreciar a la capital manxega el talent avançat al seu temps del genial cretenc.

Revaloració

Es tracta de la concentració d'obra del Greco més gran de la història: un total de 111 quadros, retaules i escultures, 60 dels quals tornen ara a Toledo per primera vegada des de fa segles. El 1913, el tercer centenari de la seva mort va permetre cridar l'atenció sobre la seva pintura, fins llavors poc reconeguda. Però ni en aquell moment

es tenien localitzats tots els quadros avui catalogats -al voltant de 300-, ni l'admiració que avui  aixequen els seus olis és semblant.

És precisament el respecte que genera la seva figura a tot el món el que, segons Gregorio Marañón, president de la fundació Greco 2014, ha fet possible reunir totes aquestes obres. Museus, galeries i col·leccionistes privats d'11 països diferents han ofert 34 de les creacions que formen part de la mostra. «Tots els préstecs han sigut gratuïts. Algunes negociacions han durat tres anys, però tothom ha entès que aquesta exposició era especial, i de caràcter públic», assenyala Marañón en relació amb institucions com el Metropolitan de Nova York, el Louvre de París o la National Gallery de Londres, per citar alguns dels centres que han aportat obra del Greco. Des de Catalunya han arribat sis olis: el Sant Pere i Sant Pau del MNAC, el Sant Pere en llàgrimes i la Santa Maria Magdalena, que aporta el Cau Ferrat de Sitges, i tres obres més pertanyents a col·leccions privades. L'exposició ha costat dos milions d'euros, costejats en un 85% per capital privat.

La visita a la mostra no és una visita qualsevol. Amb quadros repartits per sis centres diferents, tots ubicats al casc antic de la ciutat, Toledo convida a recórrer els seus carrers aquests dies com qui se submergeix en l'univers Greco. Hi ha llocs tocats per l'empremta del cretenc que ja abans es podien admirar, com l'església de Sao Tomé, que alberga el famós Enterrament del comte Orgaz, o el convent de Santo Domingo el Antiguo, que va acollir les restes del pintor durant quatre anys després de la seva mort (de les quals avui es desconeix la ubicació).

Notícies relacionades

Però altres escenaris Greco es poden admirar ara per primera vegada, com la capella de San José, de propietat privada i oberta al públic només durant els tres mesos que durarà l'exhibició. La zona zero de la mostra, que serà inaugurada avui per la reina Sofia, és el Museu de Santa Cruz, que acull la majoria dels quadros arribats de fora de Toledo, incloses diverses taules anteriors al trasllat del pintor a Espanya, així com les 20.000 paraules escrites per l'artista que han pogut ser rescatades. Unes quantes llueixen a manera de grafit a les parets del museu.

Segons Fernando Marías, comissari de l'exposició, si el Greco visqués avui seria cineasta. «Com els bons directors, ell va ser capaç d'ensenyar el visible i l'invisible. Va ser un pintor modern que es va mostrar a si mateix a través de les seves obres», assenyala l'expert. Va arribar a Toledo fa 437 anys com a lloc de pas per colar-se entre la cort i la cúria i, al final, el desdeny monàrquic i eclesiàstic va acabar assenyalant-li el lloc que acabaria albergant la seva casa i el seu taller, i que ara l'honra.