Mor el filòsof Carlos París

El catedràtic emèrit presidia l'Ateneu de Madrid

El filòsof, escriptor i president de l’Ateneu de Madrid, Carlos París, en una imatge del 2002.

El filòsof, escriptor i president de l’Ateneu de Madrid, Carlos París, en una imatge del 2002. / ARXIU / {EFE}

1
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO / Barcelona

El filòsof i escriptor Carlos París, president de l'Ateneu de Madrid, ha mort als 88 anys a causa d'una broncopneumònia. Nascut a Bilbao el 1925, el fundador del departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Madrid el 1968, i director d'aquest fins que es va jubilar el 1992, va estar durant quatre mandats al capdavant de l'Ateneu. Històric militant comunista, el seu últim llibre, 'Ética radical. Los abismos de la actual civilización' (Tecnos) ha estat pres com a referent pels nous moviments socials i ha estat reeditat quatre vegades en els últims mesos.

París va ser autor de nombrosos llibres de creació filosòfica i literària, traduïts a diversos idiomes, i entre els seus títols destaquen 'Física y Filosofía', 'Unamuno- Estructura de su mundo intelectual', 'Crítica de la Civilización Nuclear', 'Fantasía y Razón: Odiseo, Don Quijote y Fausto', 'Memorias sobre medio siglo: de la Contrarreforma a Internet'. En el domini de la creació literària va destacar la novel·la 'Bajo constelaciones burlonas' i el llibre de relats 'La máquina speculatrix'.

Notícies relacionades

Casat amb l'escriptora i advocada Lidia Falcón i membre del Comitè Central del PCE durant alguns anys, Carlos París es va mantenir actiu fins a l'últim moment assistint divendres passat a la reunió de la Junta de Govern de l'Ateneu i presidint el 22 de gener un sopar solidari en suport a la institució cultural, en una delicada situació econòmica a causa de la retirada en els últims anys de més del 90% de les subvencions públiques que rebia.

En la seva última entrevista, publicada per 'Público', mitjà amb el qual col·laborava, plantejava que només considerava dues sortides viables a la situació actual: "Una seria la Tercera República. La República ha de ser el mitjà pel qual sortir d'aquesta situació d'engany. L'altre és la col·lectivització dels mitjans de producció. Una societat democràtica és aquella que té els mitjans de producció i de comunicació en mans de la col·lectivitat i no en mans d'una minoria".