Adéu en família

«Prefereixo retirar-me ara que encara tinc facultats que no pas que em retirin», confessa Montserrat Carulla (Barcelona, 1930). La veterana actriu s'acomiada dels escenaris amb Iaia!, una comèdia escrita i dirigida pel seu fill Roger Peña en què actua amb el seu nét, Aleix Peña Miralles, i amb la televisiva Vicky Luengo (La Riera, Homicidios).

La funció es representa al Teatre Romea, el mateix escenari on va debutar amb Els Pastorets. «Jo li dec més al teatre que ell a mi perquè, a part de donar-me la possibilitat de conèixer diferents aspectes de l'ésser humà, m'ha donat una família», afirma Carulla. «Tanco la porta del teatre però, compte, que com que acostumo a contradir-me, potser si m'ofereixen una cosa que m'interessi molt tornaré», adverteix l'actriu. Si d'alguna cosa està orgullosa és d'haver inoculat el virus del teatre a tots els seus descendents. El seu fill escriu i dirigeix, Vicky Peña ha triomfat com a actriu; una altra filla, la Marina, escriu guions i després hi ha la Isabel, ajudant de realització.

Quan s'acabin les funcions al Romea i la gira que esperen fer per Catalunya pensa dedicar-se a llegir, escoltar música i relaxar-se. «La meva idea és anar fent i mirant a l'horitzó. No m'espanta la mort». I afegeix: «No sóc nostàlgica perquè el passat no té remei. Miro cap endavant. Sé que el camí que em queda és curt però l'horitzó, fantàstic».

El seu nét, que mai li ha dit iaia  com a l'obra sinó Montse, reconeix que estar en escena amb «la Carulla», una actriu tan reconeguda, i a les ordres del seu pare ha estat dur. «L'alegria de treballar amb ells es barrejava amb molta pressió», va admetre Aleix Peña en la presentació de l'espectacle. Però la seva àvia ràpidament li va donar un cop de mà: «Sóc rigorosa i si l'Aleix no fos actor no ho hauria admès. Però el nen ha sortit actor. No tinc la sensació de recomanar a ningú».

A Iaia!, Carulla interpreta una àvia «entranyable però punyetera que, sense ser-ne conscient, va molestant el seu nét i la seva nòvia». A l'obra, ella i el seu nét, un estudiant amb carrera a l'atur, conviuen sota el mateix sostre davant la dificultat del jove per obrir-se camí. La seva nòvia, d'una família acomodada, té un altre problema. «Ella no sap què vol ni què busca però lluita per ser feliç», diu Luengo.

Encara que exalça aquesta professió, Carulla adverteix que a vegades és molt dur estar pendent del telèfon «quan ningú se'n recorda de tu». A ella li va passar després d'estar una temporada triomfant en teatres de Madrid. «Al tornar a Barcelona vaig estar un any sense pujar a escena i vaig haver de fer de tot, des d'enquadernar llibres fins a treballar d'auxiliar d'infermeria». I afegeix: «Ser actor és una aventura. Mai estàs segur de res, però et realitzes com a ésser humà perquè entens els problemes dels altres».

Poca sort en el cine

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

A l'hora de valorar la seva trajectòria l'únic que sent és no haver fet més cine. «Vaig ser l'actriu maleïda del cine espanyol. Vaig estar 40 anys allunyada d'ell», comenta. El cine català sí que va comptar amb ella, diu orgullosa de la participació a Companys, procés a Catalunya.

Les seves úniques assignatures pendents en el teatre són dues obres que es va quedar amb les ganes d'interpretar: La visita de la vella dama, de Friedrich Dürrenmatt, i Santa Joana dels escorxadors, de Bertold Brecht. Entre els seus papers favorits situa el de Pigmalió, de la comèdia de George Bernard Shaw, i el de Julieta, del drama de Shakespeare Romeu i Julieta. La filla del mar, d'Àngel Guimerà; Els temps i els Conway, de J. B. Priestley, i La reina de la bellesa de Leenane, de Martin McDonagh, també figuren en el seu top 10.