El pianista del 'Virginian'

Si es pregunta per una obra d'Alessandro Baricco (Torí, 1958), nou de cada deu enquestats probablement coincidiran en la resposta: Seda, una novel·la que ha arribat a les 40 edicions a Espanya. Però el novel·lista, dramaturg i assagista italià té altres peces, menys conegudes, de similar bellesa i capacitat de seducció. Novecento n'és una i, com recorda Pep Jové, és un monòleg de referència en el món teatral. El veterà actor recrea ara a La Seca-Espai Brossa la història del pianista del creuer Virginian, sota la direcció de Genoveva Pellicer.

Alessandro Baricco narra la vida de ficció d'un músic, conegut com a Novecento, que va ser abandonat a bord d'un transatlàntic i mai en va baixar. El Virginian venia a ser, explica Jové, com el Titanic de l'època. «Va fer durant 40 anys el viatge entre Europa i Amèrica amb gent que emigrava, fins que va ser enfonsat després de la segona guerra mundial».

El nadó, trobat per un empleat de la sala de màquines, creix al vaixell i es converteix en un virtuós del piano. «Fins al punt que la seva fama va transcendir i el mateix Jelly Roll Norton, considerat el creador del jazz, va mantenir un duel amb ell en el transatlàntic», afegeix Jové. Novecento es va negar a deixar la seva casa flotant fins i tot quan les autoritats van decidir enfonsar-lo. Havia quedat en molt mal estat al ser bombardejat durant la segona guerra mundial quan es va convertir en un hospital ambulant.

Canvi de vestuari

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

«És una manera de tancar el cercle, no un final trist», sosté Jové, que afegeix que el virtuós va arribar un dia a baixar els esglaons de la rampa de desembarcament quan va atracar a Nova York. «Havia decidit escoltar el mar des de terra després de 32 anys a bord. Però ni així ho va fer. Va llançar el seu barret al mar i va tornar al Virginian».

Jové explica la història de Novecento per boca d'un trompetista, company d'orquestra del Virginian. Encarna aquest personatge durant 50 minuts del monòleg i el protagonista en els 10 restants «Em transformo amb un canvi de vestuari». Ho fa en un espai íntim, amb la proximitat del públic a la sala Leopoldo Fregoli del Brossa, on es crea «un ambient màgic» amb la il·luminació i l'escenografia de Paco Azorín. Tot per ressaltar «la bellesa i gran imaginació» que destil·la el monòleg de Baricco que va portar al cine Giusseppe Tornatore el 1998. Jordi Bosch va interpretar la peça tres anys després al Poliorama. Ha passat prou temps per recuperar-la.