La realitat cara a cara

Fidel a la seva cita anual arriba al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), des d'avui fins al 8 de desembre, una de les exposicions que més visitants suma en la ciutat: la World Press Photo, la mostra que reuneix les 143 fotografies guanyadores del prestigiós premi de fotoperiodisme que dóna nom a l'exposició. I arriba envoltada de polèmica, de novetats i d'autors espanyols. La polèmica, de la qual tant els organitzadors com els fotoperiodistes volen fugir, porta la firma de l'Ajuntament de Barcelona, que, com a ciutat antitaurina que és, va descartar la imatge d'un torero a les banderoles penjades al carrer. Encara que ni el consistori ni Photographic Social Vision, la fundació que porta l'exposició al CCCB, volen parlar de censura o imatges descartades. «No la van descartar, ens van demanar més propostes i els les vam proporcionar. Passa moltes vegades», explica Silvia Omedes, directora de l'entitat, abans d'afegir contundent: «No ens sentim en absolut censurats».

El que li agradaria a Omedes és que «tota l'energia que s'ha destinat a polemitzar sobre una imatge s'usés per aprofundir sobre l'estat del món». I per incitar a la reflexió sobre la situació actual i encarar la realitat, la mostra arriba amb el lema 'Face Reality'. Una invitació a mirar el nostre entorn i més enllà a partir d'imatges que informen, interroguen, emocionen i commouen. ¿Què podem dir davant els cossos inerts de dos nens, germans, de dos i quatre anys als braços dels seus familiars? La imatge, feta el novembre del 2012 a Gaza arran d'un atac israelià, li ha donat el màxim premi del concurs a Paul Hansen. Un guardó amb certa controvèrsia, ja que són molts els que diuen que la llum de la imatge està retocada per donar més dramatisme a l'escena.

PROJECTES MULTIMÈDIA / Una escena tan tràgica com la del nen de poc més de dos anys que horroritzat es mira les mans ferides i plenes de sang, a Síria, i tan esgarrifós com la instantània de la dona que rere els vidres trencats d'una botiga implora als manifestants que no calin foc a l'establiment. Aquesta última, feta en un lloc tan pròxim com la ronda de Sant Pere de Barcelona durant la vaga general del 29 de març del 2012, porta la firma d'Emilio Morenatti, un dels cinc espanyols guardonats en aquesta edició, la que més fotògrafs del país ha premiat.

Notícies relacionades

«Gràcies a la polèmica, s'ha vist més la foto del torero»

Dennis Lehane: "Ara la gent prefereix el relatabans que la veritat"

Daniel Ochoa de Olza, l'autor del retrat del torero rebutjada pel consistori -una imatge «contundent, magnífica i inapel·lable», segons Omedes-, és un altre dels fotoperiodistes espanyols premiats. Però n'hi ha més. També hi ha Bernat Armangué, a qui la seva sèrie sobre l'ofensiva israeliana a Gaza -la mateixa que va fotografiar Paul Hansen- li ha valgut el primer premi de reportatges. I dos autors llorejats en l'apartat multimèdia, Pep Bonet i el catalanofrancès Miquel Dewever-Plana.

És aquí, en l'apartat multimèdia, a concurs des de fa tres anys, on hi ha les novetats. En la mostra del CCCB es podran veure per primera vegada aquests treballs, «el futur del fotoperiodisme», a judici de Dewever-Plana. «No té límits d'espai. I la premsa tradicional t'obliga a resumir tant que al final més que informació el que hi ha és desinformació», acaba dient.