Els sioux no eren sioux

Els «indis» americans no existeixen; no existeixen els apatxes, ni els sioux. Mentre Cristòfol Colom buscava un pas cap a l'Àsia, cap a les Índies, va trobar Amèrica al seu camí: i després de Colom, els natius d'aquell continent van ser els indis, i el seu destí va canviar radicalment. Al seu diari, Colom explica als reis el 14 d'octubre del 1492 que «amb cinquanta homes els tindran tots subjugats i els faran fer tot el que vulguin...» Però anem al 1599: Juan de Oñate explica que els seus exploradors zunyi (o iuma) es van topar amb homes d'un altre poble, i mentre els seus guies cridaven «'apatxú'» (enemics) el nom els va quedar, els apatxes, i mai més van ser els 'dinhé', les persones. Els escortes ojibwa que guiaven  Jean Nicolet el 1640 menyspreaven una nació veïna, els 'lakhótá' (aliats), i els designaven amb un exònim, 'nadouesioú', serps petites, éssers sense importància, i abreujat en 'siú', i els va quedar sioux. També els mal anomenats comanxes prefereixen ser 'numunu', la gent. Repudiats o glorificats, presentem sis llibres per descobrir l'altra història, la història dels altres. Sis llibres que exemplifiquen el renaixement de les cultures natives mentre el cine (com és habitual, és el 'western' qui defineix els indis a la gran pantalla) els recupera a 'El llanero solitario' amb Johnny Depp en el paper indi de Tonto.

LA PERSPECTIVA NATIVA

'GERÓNIMO, HISTORIA DE SU VIDA'.  Escrita el 1905, és la més famosa de les quatre biografies que el pedagog Stephen Melvin Barret va escriure, a més a més de 'Mocco, an indian boy' (1911), 'Hoistan, a indian girl' (1913) i 'Shinkah, the osage indian' (1916). Testimoni de les guerres apatxes des de la perspectiva nativa, Crítica recupera la versió de Manuel Sacristán del 1975 (n'hi ha una de posterior, de Javier Luccini per a Mono Azul, amb el títol 'Soy apache. Gerónimo') on la força del testimoni, la narració a la manera indígena, les inexactituds cronològiques i les interaccions entre apatxes i blancs en fan un llibre imprescindible per entendre la cultura del corredor central, des d'Oregon fins a Nou Mèxic, les polítiques dels estats i la figura d'un símbol nacional.

EL BLANC ENVEJÓS

'ENTERRAD MI CORAZÓN EN WOUNDED KNEE'.  Des del 1970, aquest llibre de Dee Brown és per excel·lència la representació escrita de l''indian heritage', l'herència nativa, als Estats Units. Traduït per Carlos Sánchez-Rodrigo a Bruguera el 1973, la reedició de Turner d'aquest clàssic de l'indigenisme se centra en la lluita a les planes centrals nord-americanes, el final d'una manera de viure, el genocidi d'una cultura. Autor de més de vint llibres, Dorris Alexander Brown va ser historiador, professor i novel·lista ('Mary la Creek'). En aquest assaig, Brown inicia gairebé cada capítol amb una data (entre el 1860 i el 1890), amb la descripció d'aquell any, el testimoni d'algun dels indis implicats i l'exposició magnífica d'un univers que desapareixia en nom del «destí manifest» dels 'wásitxú', és a dir, els envejosos, l'home blanc.

UN POBLE GREGARI

'LOS APACHES, ÁGUILAS DEL SUR-OESTE'.  A Donald Emmet Worcester, hispanista destacat, assagista ('The war in the nueces strip'), apassionat dels cavalls i també d'Amèrica Llatina ('Bolívar') i novel·lista ('Lone Hunter & the Xeiennes'), se'l reconeix, principalment, per aquest llibre, publicat aquí per l'editorial Península. Presenta els apatxes exactament tal com eren, un poble gregari, on la necessitat de cooperació i els condicionants que presentava el medi els obligaven a treballar en grup, al repartiment comunal, a la vida social, a la venjança col·lectiva. La dispersió i la soledat eren un càstig, la desaprovació pública, una tortura, el confinament, la mort. Un treball sistemàtic i de fàcil lectura, sense desviacions moralitzadores, antropològicament discret, etnològicament atractiu i històricament del tot indispensable.

EL SALVATGE OEST

'UN PAÍS MARAVILLOSO'.  Quan Samuel Woodworth Cozzens va començar amb aquest llibre, la bandera dels Estats Units només tenia 32 estrelles. Més enllà dels rius Missouri i Arkansas, el 1858 no hi havia més que dos estats; la resta era l'Oest: grans territoris genèrics com els d'Oregon o Nou Mèxic, els desorganitzats, a més a més del territori indi. No existien Oklahoma, Colorado ni tampoc les dues Dakota. La guerra civil era encara un rumor de sabres imminent, i feia poc que aquells desmesurats espais havien estat conquistats a Mèxic. Cozzens es meravella per la naturalesa encara salvatge i així ho relata en el fidel testimoni d'un món que el sorprèn gratament. Tres anys de viatge meravellós i un llibre singular des que es va traduir per primera vegada el 1884 per Garnier Hermanos, que avui disfrutem en l'esplèndida versió de Sonia Fernández per a Ediciones del Viento.

SAQUEIG I COMERÇ

Notícies relacionades

‘People have the power’

BCN renovarà escenaris per a grans cites musicals

'EL IMPERIO COMANCHE'.  Partint de la seva tesi doctoral, Pekka Hamalainen (professor a les universitats Texas A&M, Califòrnia UCSB i del Rothermere American Institute) ha forjat un dels llibres més notables de la història dels EUA de les últimes dècades. Segons ell, més enllà dels estereotips del noble salvatge, o del salvatge sense pietat, els comanxes van crear un imperi comercial i polític disputant-se l'espai reclamat per espanyols i francesos, pels apatxes i els mexicans. Llibre repetidament guardonat i publicat aquí per Península, trenca amb bona part de la historiografia coneguda, amb la visió espanyola del seu imperi («la presència inflexible d'Espanya a la regió es converteix en una il·lusió que només existeix en la mentalitat dels espanyols i als mapes europeus») i es llegeix amb l'amenitat d'una molt bona novel·la.

INVENTAR L'INDI A CAVALL

'EL IMPERIO DE LA LUNA DE AGOSTO'.  Els comanxes, segons explica Samuel C. Gwynne en aquest llibre publicat per Turner, van crear l'indi de les planes: sense la mobilitat que oferien els cavalls -que els comanxes van reintroduir a partir del 1680, segles després d'haver-los extingit- i sense les mantes i les armes de foc amb què traficaven -aconseguien capturar més bisons i obtenien així excedents de pells i de carn- no haurien existit ni els 'tsétséhestás' (xeienne) ni els 'lakota' (sioux), ni els 'apsaroka' (corbs) o els 'kaigwa' (kiowa). Gwynne repassa aquelles últimes dècades prenent com a conductor el carismàtic Quanah Parker, mig blanc i mig indi, hàbil estrateg i polític visionari. Un llibre realment  sorprenent que trenca amb fal·làcies i amb manipulacions; Gwynne descriu els comanxes tal com eren, sense menyspreu, però també sense glorificar-los.