Festivals d'estiu

Fito demana temps

FITO Y FITIPALDIS actuen aquesta nit a Cap Roig dins del seu 'tour' de recintes reduïts i donen allargues sobre el seu pròxim disc

El músic bilbaí Fito Cabrales, en una foto d’arxiu.

El músic bilbaí Fito Cabrales, en una foto d’arxiu. / JOSEP GARCIA

2
Es llegeix en minuts
JORDI BIANCIOTTO
BARCELONA

Tercer estiu consecutiu de gira per a Fito & Fitipaldis, gairebé quatre anys després de l'edició del seu últim disc,Antes de que cuente diez (240.000 exemplars, estrident xifra en aquests temps). Ara es tracta d'una«pròrroga», assenyala Fito Cabrales, deltourde teatres de la passada tardor («ens trobàvem tan a gust que vam decidir seguir») que permet al grup deixar per a un altre moment la decisió sobre el seu retorn a l'estudi de gravació. ¿Per què segueixen ajornant el nou treball?«Tant de bo tingués a veure amb factors relacionats amb el mercat. No, és simplement falta de neurones. No tinc material per gravar i no vull tornar-me boig», explica a aquest diari.

Ho fa per via telefònica mentre viatja en furgoneta, amb els seus músics, des del seu Bilbao natal fins a la Corunya («devem anar per Burgos»), momenton the roadpropici per convidar-lo a reflexionar sobre l'actual moment del grup, que aquesta nit actua al Festival de Cap Roig (22.00 hores). Es resisteix a confirmar si hi haurà disc el 2014 («no ho sé; jo ho intentaré, però no m'agrada lluitar contra les dates»), si bé reconeix que últimament ha recuperat la seva motivació compositora.«Ara sí que ja tinc idees, ganes i il·lusió de veure'm amb un disc nou, de posar ordre en els paperets que hi ha per casa, esbossos de cançons», explica. El pitjor, les trucades de la discogràfica.«Quan et pregunten: '¿però ja tens el single del disc?'».

Després d'omplir tres nits el Palau Sant Jordi a l'inici de la gira, Fito & Fitipaldis aprofiten aquest tram per«sentir el silenci de la gent escoltant les cançons sense un gintònic a la mà»i tornar«als inicis, quan tocàvem més a prop del públic». Però, malgrat la retòrica de les distàncies curtes, ¿no desitja tot artista omplir pavellons i estadis?«És clar, el somni del xaval de 15 anys que es compra una guitarra és ser com els Stones. Els macroconcerts són una pujada d'a-drenalina. Però quan fa temps que et dediques a això veus que et vas allunyant de la idea original del grup». La crisi fomenta ara la retallada de recintes.«Influeix moltíssim. Si ara estiguéssim fent una gira gran estaríem

punxant segur. No estaríem ficant 15.000 persones ni de bon tros. Bé, ni nosaltres ni ningú, excepte Alejandro Sanz», estima.

Sense agenda social

Notícies relacionades

Que ningú esperi veure reflectides les adversitats socioeconòmiques en les seves pròximes cançons.«No em veig tocant temes molt socials. En fujo. Si veus un parell de debats a la televisió et surten idees, però el pòsit que queda després no em compensa», confessa. I afegeix que la ­seva«motivació a l'agafar una guitarra no ha canviat». Parlant de guitarres, participa en un festival que ha acollit Mark Knopfler, amb qui Fito & Fitipaldis mantenen afinitats ­sonores.«Estar en el mateix cartell et dóna llicència per tenir ego. Sí, Knopfler i J. J. Cale ens atrauen des de sempre, però la comparació

sempre m'ha semblat una mica exagerada».