«Som animals amb hàbits»

-En el seu llibre, els humans semblen un reflex del món animal. ¿D'on sorgeix aquesta idea?

-Bé, Aristòtil deia que coneixent la naturalesa un es coneix a si mateix. Amb penes i treballs, som animals amb hàbits. Els esdeveniments principals de la nostra vida són els mateixos que els dels animals. Per exemple, defensem igual que ells la nostra parella i el nostre territori, i també lluitem per la supervivència.

-Però en els gats, els peixos, les serps i els escarabats dels seus relats no hi sol haver la profunditat dels seus personatges.

-Al llarg dels meus llibres he intentat explorar aquelles zones profundes que la gent tracta d'ocultar als altres. Aquest és un llibre sobreel fons de les coses, que ara que ho penso també hauria pogut ser un bon títol.

-En un dels seus contes, la maternitat d'una dona i una gata van en paral·lel.

-Aquesta història planteja com a les dones aquella consciència tan exacerbada de la maternitat ens entorpeix la vida. No fem res més que dir-nos que ara no és el moment. Mentre que als gats així els ha tocat i així ho disfruten. D'aquí ve la cita que tots els animals saben què necessiten menys l'home.

-Vostè és mare de dos fills, ¿quins sentiments va traslladar a aquestes històries?

-Bàsicament, la sensació que tens durant l'embaràs que la teva vida s'està ensorrant perquè no saps cap on vas.

-Un altre dels relats, Hongos, en què el vincle secret d'uns amants és una micosi de la qual no desitgen curar-se, té, admeti-ho, un punt desagradable.

-Bé, jo sempre he tingut una tendència a l'escatologia però poetitzada. La idea és que l'enamorament no sempre és el més grat i oportú del món.

Notícies relacionades

Cookie Mueller i la literatura del costat salvatge escrita per dones

Antonio Muñoz Molina, escriptor: "La lectura és un acte de sobirania no mediatitzat per cap tecnologia"

-Va néixer amb una taca en un ull que li redueix la visió. ¿Els conceptes de clar i borrós l'han forjat com a escriptora?

-Durant bona part de la meva infància vaig haver de portar un ull tapat i aquesta dualitat entre la llum i la foscor està present en tots els meus llibres. En la meva novel·laEl huesped, per exemple, una noia va perdent la vista a mesura que van passant coses que li permeten entendre el món en què viu. Sí, el tema de la ceguesa és per a mi a la vegada un interès i un temor evidents.