Yuri Herrera: «La paraula serveix per no repetir els mateixos errors»
Yuri Herrera a Madrid.
Yuri Herrera (Actopan, 1970) és possiblement l'autor literari mexicà que, ara per ara, exhibeix la visió més poderosa i a la vegada més esbiaixada del conflicte. Entrar a les seves novel·les 'Los trebajos del reino', 'Señales que precederán al fin del mundo' i la recent 'La transmigración de los cuerpos' (totes a Periférica) implica una exigent experiència lectora.
-¿Quan se l'etiqueta com a autor de la narcoliteratura se sent comprès?
-¿No em preocupo gaire per ser «comprès» perquè entenc que cada lector fa amb cada llibre el que millor li sembla, i el context en què molts llegeixen la literatura mexicana actual inclou una dosi immensa de violència del narcotràfic, així que no és sorprenent que així es llegeixi, encara que jo no m'identifico amb l'etiqueta.
-¿Escriure al nord de Mèxic és un destí per a un autor?
-Bé, jo ja no visc al nord de Mèxic, vaig viure a El Paso, que està enganxat a Ciudad Juárez, on vaig escriure 'Trebajos del reino', que és una història sobre la relació entre l'art i el poder. L'espai que vaig poder conèixer llavors (una societat lligada de mans pel crim, l'explotació laboral, el classisme) va ser propici per explicar-la.
-¿La paraula pot ser un lenitiu contra la violència o bé una forma d'entendre-la?
-Les dues coses. Una manera d'entendre les seves causes, però també una eina per intentar no repetir els mateixos errors.
-¿Existeix un rerefons religiós conscient en la seva literatura que entronca amb el seu llenguatge?
-No practico cap religió, però m'agraden els textos que han sigut sacralitzats en diferents cultures, la seva densitat, la seva intenció comprensiva, la manera que estan poblats de drames a través dels quals intenten relatar la condició humana. És una de les diverses entrades a les quals recorro constantment, juntament amb el que anomenen) «llenguatge popular», la literatura medieval i la invenció pròpia.
-¿Creu que la violència és la senya d'identitat de l'actual literatura mexicana?
-És una senya indubtable de la situació política, i la literatura ho expressa. La violència marca molts aspectes de la vida quotidiana a Mèxic, la vida productiva, les activitats polítiques, la pràctica del periodisme i, és clar, també la manera de narrar.
Notícies relacionades-¿Quin significat té aquesta epidèmia en què s'emmarca 'La transmigración de los cuerpos'?
-És el context en el qual es dóna la història de l'Alfaqueque, un home que no vol sortir de casa, perquè aquí fora hi ha un món embogit per la por, però que ha de fer-ho perquè es dedica a resoldre problemes i n'hi ha un que no pot deixar d'atendre. Com a part d'aquesta història, tal qual, espero que sigui llegida. Però també, naturalment, pot ser llegida al costat de l'ambient de paranoia en què s'ha submergit el país els últims anys, amb un crim organitzat pròsper, parts de la classe política i de la classe empresarial convertides en sectors de la classe criminal, i un sistema de justícia inoperant.
