Monti, l'últim gran pallasso

Monti,o el que és el mateix Joan Montanyès, un dels tres grans pallassos de l'escena catalana (Tortell Poltrona i Leandre completarien aquesta Santíssima Trinitat ara truncada) va morir divendres a Barcelona, víctima d'un càncer, que li van diagnosticar recentment. Tenia 48 anys, però va tenir temps de renovar i tornar la dignitat perduda a la figura del clown, gràcies a un coneixement gairebé enciclopèdic de la tradició circense i als diferents muntatges que va portar a terme dins i fora de la companyia que va muntar el 1996, Monti & Cia.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

En aquells espectacles, que li van deparar més alegries professionals que crematístiques, estan el seu debut amb Monti & Cia,Classics,en el qual ja apuntava maneres; el divertidíssimKlowns, inspirat en la seva estimada pel·lículaLos clowns de Fellini, iUtopista, la seva creació més ambiciosa, en la qual barrejava el mite de Faust amb els déus de l'Olimp, convertits en pallassos. El 2009 va estrenar la molt fosca, però no per això menys divertida, Petita feina per a pallasso vell.

Monti portava el teatre a la sang. Era fill de Josep Montanyès, recordat director del Lliure i nebot de l'actor Jordi Martínez. Monti, fascinat pel circ des de ben petit, era un august de nas vermell i sabatots delicat i ingenu i havia après la professió amb Tortell Poltrona i en el seu pas per Comediants. I encara que no es va fer ric -¿quin pallasso se n'hi fa?- va tenir premis com l'Especial de la Crítica de Barcelona per aKlownsi un Max el 2001. També el van venir a buscar des de Madrid per ser el primer director artístic del renovat Circ Price. Divendres passat, a l'Hospital de la Vall d'Hebron, els seus amics li van rendir un emocionant homenatge. L'últim adéu a un gran pallasso.