Disneyland sense nòria

No hi ha nòria, però el Primavera Sound té, almenys aquest any, alguna cosa de Disneyland. Un gran i acolorit capgròs de Mickey Mouse presideix un dels illots del Fòrum, allà on el formigó es capbussa amb les aigües salades barcelonines, i certifica el festival com un gran parc dels somnis, encara que dijous a la nit tingués alguna cosa de malson per a molts. És l’escenari Disney, un dels vuit que pertanyen a patrocinadors del Primavera Sound (hi ha 18 espais, rècord de la mostra) i que són, de fet, aparadors amb una petita programació musical. Conviuen amb casetes com les de Schwarzkopf, on la gent fa cua per, efectivament, pentinar-se.

No és nou que una col·lecció de marques aixequin un mur lluminós davant els blocs quadrats que conformen els espigons del Fòrum, on aquest any sobresurt la silueta del ratolí més famós de la història. Però la gairebé centenària celebritat animada, en un entorn de flaixos, mirades i aparences, crida especialment l’atenció i fa que alguns despistats que passegen per allà alcin la vista per la presència sorprenent. Uns quants, bastants, treuen el mòbil per tornar a la infantesa i immortalitzar aquesta postal a la llunyania. I uns quants, dubtosos de si el temps que estan a punt d’invertir en la imatge val la pena, creuen la passarel·la i s’endinsen en aquest petit Disneyland. Com cantaven Los Burros: "Sin saber en qué barrio quedarte; Disneylandia no existe ya para ti".

Primer àlbum

Notícies relacionades

Llibres sota la lluna d’‘Abril’

Encisador laberint sonor

Fins ara Disney havia sigut present al festival només a través dels cossos i les carreres de figures com Miley Cyrus o Sabrina Carpenter. Ahir també a través Martín (Urrutia de cognom), l’últim exconcursant d’Operación triunfo a sobresortir amb caràcter propi, que va protagonitzar l’actuació del dia en aquest espai (avui serà el torn d’Absolutely, la germana petita de Raye). Allà, mentre un grupet de nens a qui havien pintat la cara saltaven sobre uns enormes coixins a pocs metres del cantant i actor, amb paper a Mariliendre, sèrie produïda per Los Javis (Javier Ambrossi va seguir el concert a una distància prudent), l’artista basc defensava el seu bon àlbum de debut, La insolación (2026). I ho feia amb enteresa i rebia gairebé tantes mirades com Mickey. Un disc descongelat al Primavera, doncs, que compta en la producció amb Hidrogenesse, i que va desplegar tota la seva nostàlgia des de Nuevos recuerdos fins a Otro verano. També va recuperar l’Everybody’s changing de Keane, cançó publicada el 2004, un any abans que ell naixés.

A pocs metres, en una altra illeta patrocinada (en aquest cas per Aperol), a mitja tarda Ouineta donava lliçons de com ser una popstar divergent amb públic seguint el concert més enllà de l’espai (dins van disfrutar companys d’escena com Julieta o Svetlana, Fades i Mushka, que van acabar compartint micro amb ella). Sens dubte, Marta Ros, nom real de l’artista, surt d’aquest Primavera Sound, en les seves pròpies paraules, "verificada", ja que també va ser l’encarregada d’obrir la 24a edició en la jornada inaugural de dimecres. "Avui no plou, així que és increïble", va celebrar.