Llibres sota la lluna d’‘Abril’

És curiós com l’abril s’ha convertit en una promesa literària. És el mes en què s’obren finestres i s’agiten desitjos. Un somni de reinici que Geoffrey Chaucer va deixar patent a Els contes de Canterbury i que, més tard, amb el mateix afany renovador, Juan Ramón Jiménez i Antonio Machado van reivindicar a través de l’aigua, la llum i el camp. Elizabeth von Arnim, per la seva banda, el va convertir en un signe de transformació. I T. S. Eliot, en la imponent La tierra baldía, atenció, el va elevar a la categoria d’huracà emocional. L’abril serveix per anomenar aquest lloc delicat on la vida sembla començar de nou. I ahir a la nit, a l’Hotel Fénix Gran Meliá de Madrid, va passar una cosa així: la festa d’Abril, el suplement literari d’EL PERIÓDICO, va ser l’excusa perfecta perquè el món editorial es retrobés. Hi va haver confidències, rialles i abraçades. Però, sobretot, bona literatura. Qui sap si, d’aquí, tant de bo, en puguin sortir nous brots.

Era divendres de Fira. I, després d’una jornada maratoniana al Retiro, no hi havia res com compartir sensacions i descarregar la tensió que autors i llibreters acumulen perquè la cita estigués a punt. Es notava l’entusiasme, l’enrenou no va desaparèixer durant les tres hores que va durar la vetllada. "L’atreviment d’Abril és ser una via de comunicació de la prosa, l’assaig o la poesia on es recull el sentir de tot un sector. No només d’escriptors i editors, sinó de tots els que fan possible que un llibre arribi a les mans dels lectors", va afirmar Álex Sàlmon, pare de la criatura i amfitrió.

Entre còctels dissenyats per a l’ocasió, la conversa va anar prenent la forma de mapa sentimental de l’ofici: els títols que arriben tard i tot i així salven una temporada, les novel·les que neixen d’una frase escoltada a l’atzar, els curiosos que apareixen de sobte i justifiquen mesos de tancament, les firmes que esgoten però reconcilien... Hi havia en l’ambient aquesta barreja tan reconeixible de cansament feliç i fe obstinada que sosté el gremi. Entre xarrups i calades, van desfilar alguns dels noms del moment: Benjamín Labatut, Fernando Aramburu, Patricio Pron, Pol Guasch, Loquillo i Ana Merino. María Dueñas, reina habitual d’aquest saló, tampoc va voler perdre’s la trobada. "La meva relació amb el públic, per sort, no ha canviat. Tinc una tribu molt fidel a la qual continua afegint-se gent. Només demano al món editorial que no perdi mai la il·lusió", va comentar mentre Irene Lozano, a la terrassa, disfrutava relaxada del capvespre.

Amb Inés Martín Rodrigo, triomfadora del Nadal 2022 per Las formas del querer, com la seva redactora més destacada, Abril s’ha consolidat com un referent en la premsa. No van faltar polítics, empresaris i comunicadors a una cita que, amb el patrocini del grup Planeta, s’ha convertit en un exponent únic. En especial, per la data en què se celebra: l’enorme aparador que acull Madrid fins al 14 de juny suposarà fins al 20% de la facturació anual. "La Fira té una mica de foc artificial que em fascina. És un malbaratament d’amor als lectors", va comentar Sonsoles Ónega, un dels grans fenòmens editorials des de Les filles de la criada. Va tenir 21 edicions, 500.000 exemplars despatxats i una sèrie de televisió. Avui, fa el mateix amb Portarà el teu nom, la seva última aposta.

"Com que no és estrany que entre els convidats hi hagi autors de passada per Madrid, sempre és una sorpresa que la persona que t’ha tret l’últim canapè de la safata resulti ser un premi Cervantes, un Planeta o un Herralde", va fer broma Eduardo Bravo, escriptor i col·laborador de la casa. En el número 200 del suplement que acaba d’editar-se, ha fet un repàs pels cartells dissenyats al llarg de les 85 edicions de la Fira. Això demostra que, a Abril, com a bon prescriptor, els llibres no només es llegeixen, també es dibuixen, es respiren, s’imaginen. Per les seves pàgines hi han passat Alana S. Portero, Pere Gimferrer, Siri Hustvedt, Joan Didion, Álvaro Pombo i Annie Ernaux, entre d’altres. La flor i nata de les lletres universals.

La festa va funcionar així com un parèntesi lluminós dins del vertigen d’aquests dies. En una ciutat presa per llibres, la nit va permetre aixecar la vista de l’agenda i recordar que la cultura també es construeix en aquestes trobades menys solemnes, quan les converses s’allarguen i els projectes comencen a imaginar-se abans fins i tot de tenir nom. I llavors els editors juguen un paper clau: hi van ser Juan Cerezo, de Tusquets; Carme Riera, d’Alfaguara; Idoia Moll, d’Alba; Silvia Sesé, d’Anagrama; Belén López, de Planeta, i David Trías, de Penguin Random House. Algun comentari sobre l’arribada del Papa que es va diluir ràpid quan de novetats es va tractar de parlar: les més repetides van ser Comerás flores, de Lucía Solla; La intriga del funeral inconveniente, d’Eduardo Mendoza; Las cabres, de Pilar Asuero; Coloquio de invierno, de Luis Landero, i Nadie me verá llorar, de Cristina Rivera.

Notícies relacionades

Disneyland sense nòria

Encisador laberint sonor

200 números

"Des del primer moment vam tenir clar que calia llançar aquest suplement. Volíem que fos un projecte comprensiu amb tot el moviment literari d’Espanya. I, bé, no només hem arribat al número 200 amb l’ànim amb què vam començar, sinó que a més tenim prou forces per continuar endavant", va remarcar Javier Moll, president de Prensa Ibérica, flanquejat per Arantza Sarasola, vicepresidenta, i Ainhoa Moll, adjunta a Presidència i directora editorial. Al costat seu, Armando Huerta i Gemma Martínez, directors d’El Periódico de España i EL PERIÓDICO, respectivament, assentien atents. Amb el seu discurs va destacar la bona feina d ’Abril, una capçalera que ha sabut ocupar un lloc propi en l’ecosistema cultural. Potser, per això, la festa no va sonar a continuïtat. La confirmació que encara hi ha espais capaços de celebrar el que ens fa feliç: llibres cridats a durar, llibres per guarir, llibres plens de ferides, llibres que es recomanen en veu baixa, llibres prestats... Llibres sota la lluna d’abril.