Ana Moura, la veu que desconstrueix el fado

Per evitar confusions,Ana Moura ja ha titulat directament el seu disc'Desfado'.La fadista que ha cantat amb elsRolling Stones, Prince iCaetano Veloso desconstrueix el gènere (només quan ho creu oportú). I de la mà del "millor productor possible", diu.Larry Klein, el mateix d'Herbie Hancock, Madeleine Peyroux, Melody Gardot, Joni Mitchell... De fet, va ser ell qui li va proposar gravar, en anglès, la peça 'A case of you' d'aquesta última cantant (una de les dues peces que Moura interpreta a EL PERIÓDICO al costat d''Amor afoito'). Temes que, ja avança, interpretarà aquesta nit a la Sala Apolo, en la gira de presentació del seu cinquè i aclamat disc.

"De Klein m'agraden sobretot les seves produccions de veus femenines. ¡És fantàstic! Aconsegueix un so autèntic; molt orgànic. Me'n vaig anar a Los Angeles a gravar amb ell . I l'experiència va ser tan espectacular com intensa". Una anècdota que ajuda a entendre el seu entusiasme. "Mentre estàvem a l'estudi, Klein va parlar per telèfon amb Herbie Hancock, i quan li va explicar que estava gravant amb una cantant portuguesa, Ana Moura, aquest li va dir: ¡Però si justament ara estic escoltant el seu disc! Total, que va acabar unint-se a nosaltres".

Per donar forma a aquest arriscat projecte, va reclutar la guitarra portuguesa d'Ângelo Freire, la viola de fado de Pedro Soares, i també un seguit de músics que han tocat amb Bob Dylan (David Piltch), Stevie Wonder (Dean Parks) o Bruce Springsteen (Patrick Warren). Sense oblidar el saxofonista dels Rolling Stones Tim Ries, que el va introduir en el clan de la llegendària banda britànica.

En anglès, però sense oblidar les arrels

Per cert, 'Desfado' inclou una altra lletra en anglès, 'Dream of fire'. "Jo tenia escrita una melodia que vaig enviar a un amic meu portuguès que es va enamorar de la música immediatament, i me la va tornar amb aquest poema escrit i en aquest idioma. Així que, contenta d'incorporar-lo", relata. Però per Klein, el productor, la preferida segueix sent la seva sentida interpretació del tema de Joni Mitchell. "Diu que és una versió totalment diferent".

Moura, que ha cantat al Town Hall i al Carnegie Hall de Nova York, compta amb dos discos de platí i el premi Amalia a la millor intèrpret 2007. A més, va rebre el Globus d'Or a la millor artista el 2010, competint amb Carminho, David Fonseca i Rodrigo Leao. Però si d'alguna cosa està contenta és del bon moment que viu el fado al seu país. "A Portugal cada vegada hi ha més joves que valoren la nostra cultura, que descobreixen els seus orígens. Després de la dictadura de Zalazar, va passar una cosa semblant al que aquí es va patir amb Franco: necessitàvem uns anys per netejar tot el que va embrutir. Per això ara hi ha tanta gent agafant-se orgullosa a les seves arrels".

Notícies relacionades

La vida sense Paul Auster

Viatge cinematogràfic a Brooklyn

La intèrpret comenta que com a antecedents artístics només pot mencionar el seu pare, "que de jove va arribar a tenir una banda". "Però jo, ja de molt petitona, a l'escola, veia que mentre que les meves amigues destacaven per altres coses, el que a mi em feia diferent era la meva manera de cantar".

Els Stones, "persones molt senzilles"

Moura assegura que conèixer i tocar amb els Rolling Stones va ser "una experiència molt important". A més --afegeix--, vull explicar que són unes persones molt senzilles". Tim Ries, enamorat de la seva particular i potent veu, la va convidar a participar en el segon volum del recopilatori'The Rolling Stones Project'.I a Mick Jagger li va faltar temps per demanar-li que es pugés amb ells a l'escenari de l'Estadi d'Avalache de Lisboa per cantar davant 30.000 persones la seva versió de 'No expectation'. Moura ara aixeca expectació a tot arreu on va. De talent i gosadia no n'hi falten.