On Catalunya
Exposició
Retrobament de Miró i l'Orant a Solsona
Una exposició del Museu Diocesà i Comarcal, comissariada per Marta Ricart, explora el llegat que la visita del 1951 va deixar a l'obra de l'artista

L’exposició presenta per primera vegada els vuit fragments murals de l’esbós original del ‘Mural del sol’, que Joan Miró va fer per a la seu de la Unesco a París.
El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona acull, fins al 4 de juliol, l’exposició L’orant i Miró. Esperit mural, un projecte comissariat per Marta Ricart (Ardèvol de Pinós, Solsonès, 1973) que pren com a punt de partida la visita que l’artista va fer al centre l’abril de 1951. La mostra es converteix en una reflexió sobre els processos de treball del creador barceloní i, alhora, tracta sobre la relació existent entre espai, obra i anonimat.
"L’important és el procés de creació", explica la comissària a la presentació de la iniciativa, punt culminant d’un treball d’investigació que va començar fa nou anys, el 2016, quan l’experta va rebre la beca Pilar Juncosa de la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma de Mallorca.
Un dels principals atractius de la mostra és la fotografia de Miró contemplant l’Orant, la pintura preromànica de l’església de Sant Quirze de Pedret que forma part dels fons del museu de Solsona. Se’n conserven cinc imatges fetes pel tipògraf i impressor Enric Tormo en aquell viatge de fa gairebé tres quarts de segle. La influència que la trobada amb l’Orant va tenir a l’obra de Miró es fa evident en la producció del creador, explica Ricart.
"Es tracta d’un treball de recorreguts i punts de vista sobre el concepte de transcurs. Miró va estar sempre arrelat a la terra quan transitava aquest imaginari i va portar la creació més enllà", explica la comissària: "L’exposició és, per aquest motiu, un viatge".
A la sala de temporals és on el projecte testimonia la trobada entre Miró i l’Orant, malgrat que no se sap si coneixia l’obra abans d’arribar al museu. Dues postals que tenia penjades als tallers de Palma i Mont-roig i dues imatges impreses que guardava en una carpeta del seu arxiu personal proven l’impacte que l’Orant va tenir en ell.
A la mostra es poden veure grans obres com ara els vuit fragments de l’esbós original del Mural del sol, fet per a la Unesco, un llegat mironià que mai s’havia exposat sencer més enllà de la Fundació Pilar i Joan Miró. El visitant també pot admirar l’esbós del mural de la IBM, de la Fundació Artigas, així com la còpia facsímil de l’esbós del Mural de la llum de la Fundació Maeght, entre altres obres.
- Singularitat arquitectònica La desgràcia que explica per què hi ha un escut del Barça a una finestra de Santa María del Mar
- Final de l’onada de calor Catalunya posa en prealerta el pla Inuncat davant la previsió de pluges intenses
- Al Besòs i el Maresme Calor, por i avaries constants en un bloc de pisos públics de Barcelona: «Tenim una desprotecció total»
- Catalunya acapara el nombre més gran de màquines escurabutxaques a Espanya: aquests els municipis més destacats
- Previsió meteorològica El fum dels incendis condiciona el temps a Catalunya i accelera la baixada de les temperatures
- 130.000 euros per 23 metres quadrats: així són els preus desorbitats dels 'minipisos'
- Barça Les seccions del Barça, damnificades pel fair play: «La intenció és continuar sent competitius»
- Catalunya acapara el nombre més gran de màquines escurabutxaques a Espanya: aquests els municipis més destacats
- Obituari Mor Eduard Carbonell, exdirector del MNAC i ideòleg de la identitat del museu
- Spam tecnològic El pla contra les estafes telefòniques permet bloquejar 48 milions de trucades i dos milions d’SMS fraudulents