El Barça segella l’acord amb Nico

Firmarà el davanter fins al 2031, amb un salari net entorn dels set o vuit milions, mentre el Barça, que també té pressa per tancar l’operació amb l’objectiu que hi sigui el 13 de juliol en el primer dia del segon projecte de Flick, busca les vies d’ingrés necessàries per executar la clàusula de rescissió, fixada en 58 milions d’euros. O sigui, l’operació se’n podria anar fins als 62 milions sense necessitat ni tan sols de negociar res amb l’Athletic, club amb el qual manté unes tenses relacions des de l’estiu. I tot, clar, per culpa de Nico Williams.

Del ‘no’ a l’‘ara sí’

El disgust de Laporta, que va veure com l’extrem no va esperar pacient el Barça, s’ha tornat ara en optimisme, com ja va demostrar dimecres en la seva cita anual davant els senadors. "Estem intentant un fitxatge que ens il·lusiona molt", va dir davant els socis més veterans del club. No va dir el nom de Nico Williams, però tampoc feia falta. Se li entenia tot, al president, feliç perquè ha sigut el jugador que ha desfet el camí traçat l’estiu del 2024. Llavors, no va voler venir al Barça; ara, sí. I no és el club qui s’ha d’empassar el seu orgull a la recerca d’un jugador que el va rebutjar, sinó que és el mateix jugador el que truca a la porta del club.

El viatge de Deco a Eivissa

El canvi és substancial, sobretot en la forma. En el fons no perquè només hi ha un camí, i és més simple que el de Luis Díaz, que obligaria el Barcelona a negociar amb el Liverpool, perquè està fixat en la clàusula de 58 milions. És l’única via. No n’hi ha cap altra perquè l’Athletic mai negocia la venda de les seves estrelles. I Laporta no té els 80 milions que reclama el club anglès pel colombià, l’edat del qual (28 anys) li juga en contra davant la joventut (22) de Nico. D’aquí ve el viatge de Deco, acompanyat per Bojan, membre de la direcció esportiva blaugrana, i Alejandro Echevarría, el directiu sense càrrec, però que ostenta més poder en el si de l’entitat, a Eivissa.

Van acudir a l’illa per parlar amb Flick i informar-lo del tomb en la contractació del davanter on la prioritat era Luis Díaz, però ha sigut sobrepassat pel desig, la voluntat i el preu de Nico Williams. El tècnic està de vacances a Formentera. A la tornada, Deco es va reunir a les oficines del Camp Nou amb el president Joan Laporta per traslladar-li l’estat d’aquest dossier, que es va reobrir divendres –fa justament una setmana– quan Félix Tainta, l’agent de l’extrem navarrès, va venir a Barcelona per reunir-se amb ell. Havia de ser una cita secreta, però va ser descoberta per Carlos Monfort, el periodista del diari Sport, cosa que va destapar el radical canvi de Nico. Un canvi que obliga ara el Barça a trobar els diners per executar aquesta operació que completaria l’atac per al curs vinent.

El problema per a Laporta no ha sigut fitxar jugadors. El veritable problema ha sigut sempre inscriure’ls. I si no que els ho preguntin a Iñigo Martínez, Koundé, Dani Olmo o Pau Víctor. El club necessita alleugerir la seva plantilla per ajustar-se al fair play que li exigeix la Lliga. "No són massa coses les que ha de fer, però sí algunes", va precisar Javier Tebas, el president de la patronal dels clubs, aquesta passada setmana.

Vendre jugadors

El Barça, segons va recordar Laporta, es troba en la norma de l’1:1 (un euro que ingresses, un euro que pots gastar), una cosa de la qual discrepa LaLiga. No li queda cap altre camí que alliberar salaris de la seva plantilla, com el d’Ansu Fati, un dels més elevats, que intenta, de moment sense èxit, col·locar al Mònaco perquè assumeixi una part de la seva fitxa. Després, reunint petites quantitats a través de les sortides d’Iñaki Peña, Pablo Torre, Oriol Romeu, que torna de la cessió al Girona, i Christensen, entre d’altres, es pot fer una petita guardiola similar a l’efectuada amb els 12 milions recaptats amb Álex Valle i Todibo.

El cas Ter Stegen

Aquí entra també el futur de Ter Stegen, el capità i un dels dos únics jugadors –l’altre és Frenkie de Jong– que segueixen de l’època de Josep Maria Bartomeu, actors involuntaris del que Laporta va qualificar de "nefast llegat". El fitxatge de Joan Garcia, que firmarà avui fins al 2031 a la ja tradicional foto amb el president –imatge que, curiosament, no es va donar en la renovació de Lamine Yamal–, col·loca l’alemany a l’avantsala de la porta de sortida. Té contracte per tres anys més i és el capità del Barça, però el club li ha enviat un poderós i indiscutible missatge que ja no és el número u en la jerarquia. Aquest rol correspon a partir d’ara a l’exporter de l’Espanyol. Deslliurar-se, tot i que sigui en forma de cessió, d’una part de l’elevada fitxa de Ter Stegen alleujaria, i molt, el Barça.

Pagament al comptat

De moment, i a l’espera que Flick o Deco li diguin alguna cosa, l’alemany continua veient-se la temporada vinent al Barça. Però l’estiu, i davant la perspectiva de perdre’s el Mundial dels Estats Units 2026 amb Alemanya si no té continuïtat, s’endevina llarg per al capità blaugrana. Per a Nico Williams, en canvi, tot es podria accelerar una vegada assolit l’acord entre Tainta i Deco, conscient Laporta que negociar el pagament de la clàusula a terminis resulta gairebé utòpic. Ho va intentar el Barça amb l’Espanyol per treure Joan Garcia de Cornellà i la resposta periquita va ser rotunda. Res de facilitats. I en idèntica situació es troba ara l’Athletic.

Notícies relacionades

Joan Garcia, després d’entrar en l’univers del Barça fins al 2031: «Tenia moltíssimes ganes que arribés aquest dia»

El poti-poti de Xabi Alonso

No vol el club basc, enemistat com està amb el Barça (Uriarte, el seu president, ni es va saludar amb Laporta en l’última visita blaugrana a San Mamés),i per això exigirà que la clàusula més l’IPC -en torn dels 62 milions d’euros– siguin abonats al comptat. No hi ha, per tant, cap marge per a negociació. Per això, és important que el pacte amb el jugador s’activi abans del 9 de juliol, quan l’equip de Valverde reprengui els entrenaments, tot i que l’extrem tindrà quatre dies més de vacances per haver disputat la Nations League amb la selecció espanyola. Just aquell dia, el 13 de juliol, torna també el Barça de Flick a la feina.

El millor escenari possible per a Nico Williams, una vegada ha pres la decisió d’abandonar Bilbao, malgrat que tenia contracte fins al 2027, seria evitar-li el seu incòmode retorn a Lezama. Incòmode i, alhora, innecessari perquè ell ja va triar reunir-se a Barcelona amb Lamine Yamal, el seu amic, company "bro" i soci d’atac. L’atac que podria ser, si s’hi suma Ferran Torres, l’atac d’Espanya.