El mètode Veronese

Un director que bateja la seva companyia teatral, com va recordar ahir Lluís Pasqual, amb el nom del Periférico de Objetos i que demana als seus actors que siguin«màquines poètiques»no és un director qualsevol. I més si adorna la seva carrera, a la seva Argentina natal i a Espanya, amb un bon grup de joies escèniques. Daniel Veronese torna a un teatre barceloní i ho fa de nou de la mà de Txékhov,«un grandíssim poeta que ens dóna material per a l'esperit»,segons Pasqual. Després de les seves adaptacions deLes tres germanes(tituladaUn hombre que se ahoga),OncleVania(rebatejada com aEspía a una mujer que se mata), arriba avui (i només fins diumenge) al Lliure de Montjuïc la deLa gavina.Com en les anteriors, amb un altre títol enigmàtic:Los hijos se han dormido.Veronese, com ja va fer aMujeres que soñaron caballos, va estrenar primer la peça amb un elenc argentí (presentada al Temporada Alta del 2011) i després amb un altre d'espanyol, en aquest cas per encàrrec d'una productora per fer temporada a Madrid. En (tan sols) cinc setmanes d'assajos un equip de 10 intèrprets (amb bastantes cares conegudes de la tele) es va sotmetre almètode Veronese. Una manera de dirigir en què l'actor té tota la llibertat però sempre sota el mandat de «no fer teatre», com va explicar ahir Ginés García Millán, avalat per tres obres amb el director de Buenos Aires.«No ho suporta».Aquestes cinc setmanes van tenir moments de bloqueig que Veronese va intentar salvar, per exemple, escrivint un text per als seus actors. Ho va recordar ahir el mateix Ginés García.«Els actors som màquines poètiques que treballem per a una altra màquina poètica, la del company. Així es genera una cosa gran per al públic. Desapareix el teatre i apareix un tros de vida en escena».Veronese no només el va utilitzar com a pauta per als assajos, el va incorporar en l'obra al personatge de Trigorin, el literat deLa gavina.Veritat sense ostentacions

Aquesta manera de fer de l'argentí va sorprendre un actor tan prestigiós com Miguel Rellán.«Un dia li vaig parlar d'una cosa del meu personatge i em va respondre: 'No hi ha personatge, sos vos'». De la mateixa manera es va quedar una mica parat al rebre el text en la versió argentina, amb els seus girs propis.«Quan li vaig preguntar si n'hi hauria una altra de nova, em va dir que jo mateix l'anés adaptant».La veritat que demana Veronese arriba sense ostentacions (ni d'escenografia ni de vestuari) en una adaptació atemporal d'hora i mitja, en què s'ha anat a«la medul·la»,segons Rellán, amb les relacions i les contradiccions d'uns personatges marcats pel fatalisme. «'Per què sempre triem tan malament', diu en un moment el de Malena Alterio [Maixa]. El meu [Sorin] també afirma: 'Sóc l'home que va voler i no va poder'».