CRÒNICA

La revolta de Bongo Botrako

El grup de Tarragona va exhibir la seva actitud festiva i combativa a Razzmatazz

Un moment de l’actuació de Bongo Botrako a Razzmatazz.

Un moment de l’actuació de Bongo Botrako a Razzmatazz. / FERRAN NADEU

1
Es llegeix en minuts
JORDI BIANCIOTTO
BARCELONA

El mestissatge de l'escola de Mano Negra i rodalies es reactiva quan ha passat més d'una dècada de la seva primera vida. Parlem de grups com Bongo Botrako, amb uns missatges portadors d'angoixa social que són consumits per un públic jove disposat tant al combat com a la festa, com vam comprovar dimecres a Razzmatazz 2.

La formació de Tarragona va posar de llarg el seu segon disc,Revoltosa, amb un directe bulliciós, dissenyat perquè la sala bullís de seguida i el públic sortís d'allà desencaixat i feliç. Una proposta sense trucs ni dobles fons: ritmes de base jamaicana, empelts llatins, trompetes activistes idònies per ressuscitar un mort i guitarres aïrades. Tornades que impacten de seguida que sonen i eslògans que es presten a ser corejats a discreció («Dinero hambre, dinero sangre, dinero no se come»).

Uri Giné i els seus sis col·legues van instaurar la seva dieta contagiosa des de la primera cançó,We want less, i molt aviat van mostrar una tendència cap a una fórmula de vistosos resultats: la cançó que es mou sobre una cadència pròxima al reggae i que, en la recta final, s'accelera i recrea la tornada a més velocitat davant el delit de la pista. Com aDinero no se comeoPunk parranda.

Notícies relacionades

¿Activisme? També. Giné va clamar pels «drets civils, les llibertats, l'educació i la vivenda», i va llançar una advertència. «A partir d'ara ens plantem i no pensem deixar de lluitar fins que el poble mani». Declaració compartida pels convidats de la nit: Amparo Sánchez, la seva productora, aSeguiré,i els cantants de La Pegatina, Rubén Sierra i Adrián Salas, en un inflamat Todos los días sale el sol.

RUMB A 'VOLARE' / El repertori va incloure la primera cançó en català de Bongo Botrako,Lluna, i en el tram final es va ampliar amb les versions deThree little birds(Bob Marley) i unNel blu dipinto di blu (Volare) atropellat que provocaria suors fredes a Domenico Modugno. Revolta, sí, però amb un desenfrenat esperit festiu.