Les interioritats d'un referent de la novel·la gràfica premiat amb un Pulitzer
La rebotiga de 'Maus'
Art Spiegelman penetra amb 'MetaMaus' en els budells del seu còmic sobre l'Holocaust
Spiegelman, a sota, el 1982, s’autoretrata (a dalt) amb la màscara d’un ratolí, tal com dibuixa els jueus a ’Maus’. A la dreta, ell mateix explica com el llibre s’ha ’apoderat’ d’ell. A sota, vinyetes amb què explica els dubtes sobre si el seu pare va arribar a veure l’orquestra que tocava a Auschwitz.
El 1987, quan 'Maus' encara es publicava per entregues a la revista 'Raw', un periodista li va deixar anar aArt Spiegelman: «¿No li sembla de mal gust fer un tebeo sobre Auschwitz?». «No, crec que Auschwitz era de mal gust», el va tallar eldibuixant, que cinc anys després, gràcies a aquest 'tebeo', aconseguiria que per primer cop un Pulitzer recaigués en un còmic. Un còmic, en què va invertir 13 anys, que va marcar una fita en la història del mitjà a l'explicar en vinyetes l'experiència dels seus pares a l'Holocausti dibuixar elsjueus com ratolinsi elsnazis com gats, i que, per no quedar com un «espavilat» ni «pecar de sentimental», ell gosa definir així: «era un text sobre la meva... la meva lluita, 'mein Kampf'».
Anècdotes, reflexions i interioritats de l'autor i la seva obra com aquestes són les que ara arriben a Espanya en el singular i espectacular 'MetaMaus' (Reservoir Books), indefinible i miscel·lània rebotiga de 'Maus', amb DVD, on caben des de l'àlbum familiar, vídeos i comentaris de la dona i els seus dos fills, dibuixos, esbossos i material documental i inèdit, fins a imprescindibles transcripcions i arxius d'àudio de les converses que l'autor va tenir amb el seu pare, Vladek, entre el 1972 i el 1982, any en què va morir. En elles, aquest rememora amb detall la seva història i la de la seva família jueva, sobretot el pas perAuschwitz, on li van tatuar el número 175113. Allà, conscients de què significaven les cambres de gas i els forns, afirma, «estàvem segurs que... acabarien amb nosaltres».
CÒMIC SERIÓS / Spiegelman va responent en el llibre les preguntes de l'acadèmica Hillary Chute, a qui va obrir els seus arxius i diaris, partint de tres grans interrogants -'¿Per què l'Holocaust?, ¿Per què ratolins? i ¿Per què còmic?'- a què s'ha enfrontat arran de «l'acollida aclaparadora» deMaus, per a la qual confessa que «no estava preparat». «En la meva arrogància, donava per fet que la meva obra es valoraria de forma pòstuma». 'Maus' va estar a punt de ser «rebutjat per «totes les editorials respectables» dels Estats Units, fins que una amiga el va fer arribar al director de Pantheon. Després de l'èxit, i sabent que el seu llibre «va demostrar que el còmic podia ser una forma artística seriosa», Spiegelman va passar 20 anys intentant deslliurar-se del seu «propi èxit» mentre treballava per a 'The New Yorker' i feia tebeos infantils.
«El tema de 'Maus' és la recuperació de la memòria i, en última instància, la seva creació. 'Maus' no és només la història d'un fill que té problemes amb el seu pare i no és només la història del que va viure el pare. Va d'un dibuixant que intenta imaginar el que va veure el seu pare», diu Spiegelman, que explica que els seus pares no parlaven mai de l'Holocaust. «De nen recordo els meus amics preguntant-li a la meva mare pel número que tenia al braç i que ella els responia que era un telèfon que no volia oblidar», revela.
No va ser fins al judici a Eichmann, el 1961, quan va comprendre com de «devastador» havia estat per a la seva família. Un esgarrifós arbre genealògic dels Spiegelman revela com dels 68 membres que vivien abans de la guerra, el 1945 només en van quedar 13. L'autor es va criar als EUA, però va néixer el 1948 a Estocolm, després que, al sobreviure, Vladek i la seva dona, Anja (que es va suïcidar el 1968), emigressin a Suècia.
Spiegelman va començar a devorar informació sobre el tema (als 70 va acumular centenars de llibres); va viatjar a Auschwitz, Dachau i Birkenau per reproduir amb exactitud els forns que van ordenar al seu pare desmantellar o els lavabos en què aquest es va amagar per evitar una 'selektion'; va veure fotos i documentals com 'Noche y niebla' o 'Shoah', de Claude Lanzmann; va estudiar dibuixos de presos com el polonès Mieczyslaw Koscielniak, que de dia retratava SS i, de nit, la vida dels presos, o del jove Alfred Kantor, que dibuixava «per no tornar-se boig».
Notícies relacionadesDavant la metàfora de dibuixar gats i ratolins, Spiegelman recorda que elsnazisanomenaven elsjueus«rates» i «males bèsties», cosa que li va deixar clar que «la deshumanització era crucial per al projecte d'aniquilació». A 'Maus' «els ratolins permetien el distanciament amb els horrors descrits» alhora que «ajudaven a endinsar-se més» en el tema.
Com va dir Umberto Eco, «quan dos dels ratolins parlen d'amor, et commou; quan pateixen, plores», i quan un acaba 'Maus', se sent trist per haver abandonat aquest món màgic».
