El MNAC exhibeix en una exposició el treball dels seus restauradors i científics

¿Com es va aconseguir posar data a la talla romànica 'Crist del 1147'? ¿Quin procés creatiu va seguir Marià Fortuny per realitzar el seu 'Autorretrat' del 1858? ¿La policromia de la 'Majestat Batlló' és l'original? ¿Els tres coloms eucarístics romàniques de la col·lecció del MNAC són autèntics o falsos? ¿Com es pot restaurar una escultura de plom malmesa com 'El violinista', de Gargallo? Aquestes són algunes de les múltiples preguntes que la mostra 'El museu explora. Obres d'art a examen' planteja i respon, des de demà i fins al 24 de febrer, al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

L'exposició, realitzada amb peces de la col·lecció del museu, documenta i explica 32 casos d'investigació i anàlisi d'obres d'art portats a terme des del centre, de la dècada dels anys 50 a l'actualitat, i pretén explicar aspectes de les obres que normalment queden ocults per al públic, a més de valorar el treball que es fa a la rebotiga de la pinacoteca. "La mostra no explica el procés de restauració, sinó que aquest actua de teló de fons per evidenciar el treball dels científics del museu sobre la creació i les vicissituds de les obres d'art", aclareix Mireia Mestre, comissària de l'exposició i responsable de restauració i conservació del MNAC.

Notícies relacionades

Els vols de la mort

BCN exhibirà múscul literari i cultural a Guadalajara

Es tracta d'una exposició científica però extremadament pedagògica que requereix temps per ser vista, d'aquí ve, de la intenció de ser didàctica i del seu volum, gran, que l'entrada sigui gratuïta: "Volem que el treball del museu arribi a tothom", afirma el seu director Pepe Serra. I també es tracta d'una mostra amb una disposició insòlita de les obres: no estan ordenades cronològicament, algunes estan d'esquena i altres de cap per avall. Encara que també n'hi ha que s'exposen en la forma tradicional. L'objectiu de tot plegat és cridar l'atenció de l'aspecte a explicar. I resoldre preguntes.

Aquestes són les respostes a les plantejades en el primer paràgraf: En el reconditori del 'Crist del 1147' hi havia un pergamí amb la data de la consagració de la peça. Marià Fortuny va calcar un dibuix propi per pintar-hi a sobre l'oli amb el seu retrat. A sota de la policromia actual de la 'Majestat Batlló' n'hi ha una altra d'anterior, de mitjans segle XII. Dels tres coloms eucarístics que té el museu i que creia romànics només un és d'aquell període, els altres són posteriors. I per restaurar l'escultura de Gargallo, el MNAC realitzarà un tractament de plasma i li canviarà l'ànima de fusta per una ànima de material inert.