La 'Casa Reial' se'n va al teatre

«No tengo trono ni reino ni nadie que me mantenga porque no he sido un buen rey». «No he sido un buen marido, pero siempre te he querido...» No són parts de la lletra de la cançó El reydel mariachi Vicente Fernández.Ho cantava ahir Toni Albà caracteritzat de rei Joan Carles. Al seu costat, i després de la segona estrofa, Mireia Portas (Sofia) responia: «Engañar, engañar». L'escena es produïa ahir al migdia al Centre Cultural Sant Lluc, al costat del mercat de Santa Caterina, un entorn de palauet per a una esperada (per concorreguda) presentació de la comèdia musicalLa familia irreal.

El to del gag musical d'Albà i set anys a TV-3 donen pistes suficients sobre el salt a l'escena teatral delsborbonsdePolònia. Es produeix de la mà de Minoria Absoluta, la productora del programa televisiu, i de Dagoll Dagom, la companyia de Joan Lluis Bozzo i Anna Rosa Cisquella, que és una referència en el musical català.

A partir del 8 de novembre

Toni Albà (Joan Carles), Mireia Portas (Sofia), Queco Novell (Felip), Agnès Busquets (Letizia), Anna Bertran (Elena), Mònica Pérez (Cristina), David Olivares (Iñaki Urdangarin) i Xavier Serrano (Jaime de Marichalar) van sortir del plató amb les seves gales per a un aperitiu de l'obra que arribarà al Victòria el 8 de novembre, després d'unes funcions prèvies a Rubí, Vic i Lleida.

El gènere de la comèdia musical és un vestit a mida perquè els esquetxos dePolònia creixin en el guió de Jordi Ventura, el mateix Bozzo i altres autors de la productora. La ficció teixida per Ventura s'ha vist superada per la realitat de successos recents (caça d'elefants a Botswana, missatge a la nova web, accident de Froilà...), fins al punt que s'ha hagut d'adequar a una realitat tan canviant. «Les primeres reunions van ser al gener i al març ja sabíem com començar i acabar, però des d'aleshores han passat moltes coses», va dir el guionista. Bozzo hi coincidia: «Si seguim així arribarem a l'estrena amb les bromes passades de moda. S'ha de retenir una mica la realitat».

La paròdia està amanida amb unes 30 cançons (algunes de només 10 segons) adaptades per aLa família irreal i amb la direcció musical dels germans Xasqui i Toni Ten. El ventall va de Queen a Els Amics de les Arts i de lacoplaal sirtaki. Tot des de la irreverència, com va dir Toni Soler, president de la productora. «Volem fer una petita contribució d'humor i seny a les relacions Catalunya-Espanya. Des de Finisterre fins al cap de Gata, com deia el gran Pepe da Rosa, ens en riem del mateix. En aquest cas no d'una Espanya invertebrada, sinó d'una família invertebrada». Fins al punt que somien amb una estrena a Madrid.

Notícies relacionades

El grup d’experts que ha d’analitzar el trasllat de les pintures de Sixena exposades al MNAC

El mestre i els seus bons alumnes

Vegeu el vídeo de la presentació amb el mòbil o

a e-periodico.cat