Ramoncín: "Els éssers humans som una mala experiència"

-¿Podria resumir la crisi en un tuit?

-És la conseqüència de socialitzar les pèrdues quan en els anys de bonança es privatitzaven els guanys.

-¿Com li explicaria la prima de risc a un nen de 6 anys?

-¿Te'n recordes de quan anàvem a la botiga de joguines i jo et regalava un nino i el deixava a deure? Això era perquè el pare tenia feina i la mare també. L'amo de la joguineria es fiava de nosaltres. Ara, com que estem a l'atur tots dos, no tenim estalvis i ens costa molt arribar a final de mes, ja ni tan sols anem a la botiga de joguines.

-¿Deixaria els seus fills un estiu a cura d'Angela Merkel?

-Si vull tenir uns seguidors de Milton Friedman i els Chicago Boys, sens dubte.

-¿Si només li quedessin 3 euros a la butxaca, els gastaria en salsitxes de frankfurt o en iogurts grecs?

-Compraria salsitxes: mentre Alemanya segueixi estable, els grecs podran seguir fent iogurts.

-¿Si demà rebés una herència de 300.000 euros, què faria: els portaria al banc, els ficaria sota el matalàs, invertiria en deute sobirà espanyol?

-Primer s'ha de repartir amb la Hisenda Pública per ajudar a pagar els interessos del rescat. Del que quedés, preferiria repartir-ne una bona part entre els amics i els familiars que ho estiguessin passant pitjor. Amb la resta compraria or, que no té pàtria, moral, ni ideologia.

-Reflotar Bankia ens costarà 500 euros per ciutadà. ¿Com ho veu?

-Hi ha ciutadans que per no pagar 500 euros a Bankia han estat desnonats. En una família de tres, parlem de 1.500 euros. ¿Què vol que em sembli? Una burla, un insult, una falta absoluta de vergonya i de sentit de la solidaritat. Capitalisme salvatge en el seu estat més pur. Et prenc la casa per no pagar tres lletres de 400 i després hauràs de posar diners per salvar un banc gamberro que hauria d'enfonsar-se i arrossegar fins al fons la colla de brètols que l'han portat a aquesta situació.

-¿Li fa por que l'euro desaparegui? ¿Com creu que l'afectaria?

-Quan vam entrar a l'euro, la vida se'ns va encarir un 66%, aproximadament. On posàvem 5.000 pessetes, ara hi posem 50 euros. Es va fer a favor d'Alemanya, i tot allò. Però avui seria una catàstrofe que la moneda comuna desaparegués. Més pobresa.

-¿Què el mosqueja més: que li apugin 100 euros els impostos, o que li rebaixin el sou 100 euros?

-¡La pujada, per injusta i classista!

-¿Qui ens ha ficat en aquest embolic?

--L'elevació als altars del capitalisme com l'únic sistema possible.

-¿Què ha entès i què no entén sobre la crisi?

-Crec que ho entenc gairebé tot, però em costa comprendre per què s'està fent tot això si l'horitzó és seguir en el mateix, amb la gent sense adonar-se que la diferència entre rics i pobres serà més gran quan passi aquesta crisi i que seguiran en el mateix tren fins a la següent.

-¿Què comenta sobre aquest tema quan parla amb els seus amics?

--El mateix que parlo amb vostè: la incapacitat d'aquesta societat de pensar d'una altra manera, d'entreveure un canvi en el repartiment de la riquesa, de fer-lo més just.

-¿Quin és el disbarat més gros que ha sentit sobre economia en els últims temps?

--Els disbarats més grossos els sol dir Guindos, un home que ha passat per Fortis, el Royal Bank of Scotland, Lehman Brothers i la CAM, entre el 2007 i el 2009, i resulta que totes aquestes entitats han resultat fallides. Aquest és l'elegit per treure'ns de la crisi i té per costum recolzar el president en això que la contracció i les retallades ens portaran a veure la llum. ¿Qui, amb una mica de seny, s'ho pot creure?

-¿Qui és, en la seva opinió, l'heroi (o els herois) de la crisi?

-Els que sobreviuen cada mes amb el subsidi de desocupació i fan el possible per tenir una vida raonablement normal.

-¿I qui és el dolent?

-El capitalisme, amb majúscules, i tota aquesta colla de 'neocon' i ultraliberals que no hi veuen més enllà dels seus propis interessos.

-¿Té la sensació que el pitjor ja ha passat, o creu que ens esperen encara els tragos més amargs?

-Penso que ens falta, almenys, un any molt amarg. Aquesta tardor serà especialment dura.

-¿Com porta conviure amb tantes notícies econòmiques negatives com ens plouen diàriament?

-Faig el possible perquè no es converteixi en el centre dels meus pensaments i de les converses quotidianes. Ho porto malament, perquè no veig gent capacitada per fer res verdaderament revolucionari i valent, i no parlo d'ocupar el palau d'Hivern, parlo que es adonem que aquesta no és la via i que gairebé totes les mesures que s'estan prenent són errònies i van pel camí equivocat.

-¿La crisi l'està afectant personalment?

-Com a tots: menys feina, menys sous --botigues de discos que tanquen, ràdios que eliminen programes, televisions que abaixen els caixets, menys gent als cines, als teatres, comprant llibres--. I això sense que encara s'hagi pujat l'IVA, que serà una verdadera catàstrofe per a la indústria cultural. Pagarem molt cares les conseqüències. Menys cultura, pitjor país, pitjor joventut.

-¿Què creu que ha de passar perquè això canviï?

-Impedir el segrest de la sobirania pel poder financer. Si no s'aconsegueix, res canviarà. Seguirem en aquesta plutocràcia encoberta.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

-¿Com hauria de ser un món millor?

-Un món sense éssers humans: som una mala experiència.